Home

Totes les famílies tenen secrets més o menys inconfessables i algun que un altre personatge mític. Us explicaré una petita història que uneix aquestes dues “tradicions”. I és que, segons història oral de la meva família, un cosí de la meva àvia Conde havia participat en l’assassinat d’Eduardo Dato, president de govern espanyol.

Eduardo Dato

Eduardo Dato

La família de la meva àvia Francesca Conde Garcén vivia al barri del Born de Barcelona, on treballaven al mercat com a peixaters i s’havia significat per participar activament en actes anarquistes. De fet, els cosins de la meva àvia tenien quasi tots noms anarquistes: la més gran de les seves cosines sí que tenia un nom cristià que no recordo, però les altres es deien Harmonia i Argentina, mentre que el noi, protagonista d’aquesta història, es deia Llibert. El seu cognom seria el de Callejas.

Parlar del Llibert, era parlar d’una vida d’aventures. Que havia estat íntim col·laborador del Durruti, que a la Guerra Civil va haver de fugir de Barcelona per les clavegueres i que s’havia establert a París, on es va quedar a viure amb les seves germanes. Que se sàpiga, només va tornar una vegada més a Catalunya, a finals dels anys 50. Va anar a visitar a la meva família a Collblanc, on hi vivien ja des dels anys 30. Però el “punt fort” de la biografia d’en Llibert era que havia participat en l’assassinat d’Eduardo Dato1, concretament, era l’home que hauria conduit l’automòbil que els pistolers haurien emprat per a assassinar el polític.

Evidentment, vaig salta als llibres d’Història i a les pàgines d’internet per a corroborar-ho. Així que no em va ser difícil esbrinar que aquesta història familiar no era, per dir-ho suaument, exacte. Per començar, sí que va existir un Llibert Callejas, però fou un anarquista menorquí, que de fet emprà aquest nom com a pseudònim (realment, es deia Joan Perelló Sintes). Va néixer a Maó el 1884 i morí a Mèxic el 1969. Si bé hi ha alguns punts de connexió entre les dues biografies (haver viscut a París, amistat amb Durruti), no sembla que fossin la mateixa persona.

Pel que fa al magnicidi, tampoc no sembla que en Llibert hi participés. L’assassinat del polític ha estat extensament estudiat i, a manca de més dades, la seva participació sembla més que dubtosa.

L’atemptat fou planejat a finals 1920, en un clima de gran violència política. Essent el més sanguinari de tots el pistolerisme empresarial, que reprimia els obrers a través del sindicats grocs i assassinava els seus líders, mitjançant pistolers. Aquests atemptats restaven impunes. Si bé la causa última va ser la política extremadament repressiva del Governador Civil, en Severiano Martínez Anido2 (nomenat per en Dato).

L’atemptat va tenir lloc el 8 de març de 1921 i va ser executat per un grup d’anarquistes catalans que s’havien desplaçat fins a Madrid. Tres en foren els principals responsables:

          Pere Mateu i Cosidó (Barcelona, 1898-Còrdas d’Albiges, 1982). En l’atemptat, ell anava assegut al sidecar. Obrer metal·lúrgic de professió, va tenir un important activisme en el si de la CNT. Després de l’atemptat, restà a Madrid, on fou detingut. A la Guerra Civil va participar en la defensa de Barcelona del 19 de juliol de 1936 i va lluitar en el Front d’Aragó. Acabada la guerra, s’exilià a França, on hi restà fins a la seva mort.

          Ramon Casanellas (Barcelona, 1897-El Bruc, 1933). Era qui conduïa la moto en el moment de l’atemptat i, coincidències de la vida, en un accident de moto va morir l’any 1933, quan es dirigia a una reunió del Partit Comunista d’Espanya, ideologia que havia abraçat mentre va estar vivint a Rússia (hi havia fugit després del magnicidi), durant la Revolució Bolxevic, en la que participà activament como a oficial de l’Exèrcit Roig. 

          Lluis Nicolau i Fort (Felanitx, Mallorca, 1887-La Quar, 1939). Anava al seient del darrera de la moto. Va poder fugir de Madrid, establint-se a Berlín. Però allà fou detingut i extradit a Espanya. Durant la Guerra Civil va ser membre de la FAI . en ple èxode republicà, al febrer de 1939, va ser interceptat per un escamot de franquistes a La Quar (Berguedà), essent immediatament afusellat.

A una moto amb sidecar, van anar pels voltants del Congrès dels Diputats, fins que van localitzar el vehicle d’en Dato. A l’alçada de la Porta d’Alcalà, l’automòbil del President del Govern havia de reduir la velocitat, fet que aprofitaren els magnicides per obrir foc contra el cotxe, provocant la mort del polític i ferides al xofer i al seu acompanyant.

Estat del vehicle de Dato després de l'atemptat

Estat del vehicle de Dato després de l’atemptat

Com ja hem dit, Mateu fou detingut a Madrid i Nicolau a Berlín. Des de Rússia, Casanellas va escriure una carta exculpant-los de qualsevol culpa, assumint-la ell; però tots tres foren condemnats a mort. L’any 1923, Primo de Rivera els hi commutà per cadena perpètua. Foren amnistiats a la II República.

Tornant al tema familiar, el misteri resta irresolt. Sembla clar que el cosí de la meva àvia no fou cap dels tres esmentats. Podria haver estat Casanellas, pel fet que era qui conduïa el vehicle i que Casanellas i Calleja poden tenir certa proximitat fonètica; però va morir massa aviat per a ser el mateix. Pel que fa als altres, no hi ha cap pista que els pugui relacionar amb el meu familiar. És fàcil pensar, doncs, que si bé l’activisme anarquista en la meva família sembla que existí3, és probable que en algun moment algú exagerés les accions dutes a terme per en Llibert, qui, pot ser es limità a col·laborar amb els magnicides de Barcelona o potser ni això. Molt em temo que serà quelcom que mai no arribaré a descobrir.

Bonica manera de començar un bloc!

 

 

NOTES:

1 Dato Iradier (La Corunya, 1856-Madrid, 1921). Advocat i polític. Després d’una brillant carrera en l’advocacia, va ser cridat a la política, essent escollit diputat per a les Corts pel Partit Lliberal-Conservador de Cánovas del Castillo, per bé que ell es sentia més identificat amb la línia de Silvela, de qui fou Ministre de Governació en el seu govern de 1899-1900. Personatge de gran prestigi i excel·lent orador, Alfons XIII li demana que formi govern el 1913. Ocupà el càrrec fins a finals de 1915 i seu fou el mèrit de mantenir a Espanya en la neutralitat durant la Primera Guerra Mundial, tot i les pressions que va rebre dels partidaris de cada bàndol. Tornà a la presidència del govern els any 1917 i 1920-21, destacant aquest darrer període per una política extremadament repressiva contra sindicats, permetent l’aparició del pistolerisme blanc (empresarial), provocant tot un seguit d’assassinats, que tingueren en el seu propi, un dels moments tristament culminants.

2 Martínez Anido (Ferrol, 1862-Valladolid, 1938). Militar de carrera, va ascendir ràpidament en els graus militars per mèrits de guerra contrets a Filipines i Marroc. El 1912, es nomenat Director de l’Acadèmia d’Infanteria. El 1917, és nomenat Governador Civil de Guipúscoa. El 1920, és designat pel mateix càrrec a Barcelona, on destacarà per la seva política repressiva vers als sindicats obrers i condescendent cap al pistolerisme empresarial. Lluny d’apaivagar la lluita obrera, l’excita cada vegada més, fins al punt que el govern, en plena crisi institucional, el cessa el 1922. Ministre en un dels governs de Primo de Rivera, quan es proclama la República s’exilia a França, on restarà fins l’Alzamiento Nacional, tornant a corre-cuita a Espanya,per tal de posar-se al servei dels colpistes. Després de ser responsable de la Seguretat Interior, el general Franco el nomena Ministre d’Ordre Públic del seu primer govern, càrrec en el que restarà fins a la seva mort, el 24 de desembre de 1938. Font: Viquipèdia.

3 Val a dir, però, que la militància anarquista de la família de la meva àvia, de poc li va servir uns mesos després del començament de la Guerra Civil, quan la casa on vivia, a la plaça Espanyola de Collblanc (i on havia nascut el meu pare), fou requisada per la FAI, per a situar-hi les seves oficines. Vivenda que els meus avis mai més no recuperarien.

 

Per a saber més:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Eduardo_Dato

http://www.fdomingor.jazztel.es/asesinato%20dato.html

http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/cultura/liberto-callejas-anarquista-solitario.html

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s