Home

És curiós com la història es repeteix. Diu l’aforisme que primer com a tragèdia i després com a farsa. Però no es el cas de la caiguda de tres dinasties reials, que veurem en els següents posts, les franceses dels Valois i Borbons i la portuguesa dels Avís, veurem que la farsa i la tragèdia es barreja, com sol passar en totes les biografies reials. A més, les tres tenen en comú que els darrers reis de les respectives famílies són germans i que moren sense descendència (masculina).

Escut d'armes de Francesc I, el primer rei de la dinastia dels Valois-Angulema.

Escut d’armes de Francesc I, el primer rei de la dinastia dels Valois-Angulema.

La branca Valois-Angulema, és encetada pel matrimoni entre Clàudia de Valois, filla de Lluís XII, i el seu cosí Francesc I d’Angulema (1494-1547). Com que Lluís no havia tingut fills mascles, Francesc passà a ser dofí de França. Del matrimoni nasqueren set fills, essent el successor el quart (el segon mascle), Enric. Francesc mor de sèpsia, poc després de celebrar l’aniversari del seu fill primogènit, Enric. Al llarg de la seva vida, Francesc va destacar per ser un gran mecenes de l’art i les ciències, però tambñe per portar una vida de luxe i moralment dissoluta. Tan fou així que Victor Hugo li dedicà una obra humorística, que Verdi reblà basant-se en la seva vida per a crear l’òpera i el personatge de Rigoletto.

Enric II (1519-1559). Va tenir un regnat complicat, especialment pel començament dels conflictes religiosos entre protestants i catòlics. Però un caràcter un pel insegur el feia canviar d’aliats massa sovint. El 1533, es va casar amb Caterina de Medici (1519-1589), amb qui tingué deu fills, dels quals tres arribarien a ser reis de França. El 1559, signa tractats amb els Habsburg espanyols i la casa de Lorena, en virtut dels quals dóna en matrimoni a les seves filles grans, Isabel de Valois es casarà amb Felip II d’Espanya i Clàudia de França es casa amb Carles III de Lorena. Les bodes es realitzen al mateix moment a París i, per tal de celebrar-ho, Enric organitza un tornejos de lluita. La mala fortuna vol que en una duel d’exhibició, el cap de la seva guàrdia personal, Gabriel de Lorges, comte de Montgomery, el fereix en un ull. Ferida que s’infecta i li produeix la mort enmig d’una terrible agonia i insuportables dolors. De res serveix que Felip II hagi fet cridar a corre-cuita el seu metge personal, Andreas Vesal, des de Brusel·les.

El torneig fatal. D'una pintura anònima del s. XVI.

El torneig fatal. D’una pintura anònima del s. XVI.

És succeït pel seu primogènit, Francesc II (1544-1560), qui amb setze anys és declarat major d’edat i preparat per a governar. Des dels catorze anys, ja era el rei consort d’Escòcia, pel seu matrimoni amb la reina Maria Estuard, dos anys més gran que ell. Però en Francesc estava lluny d’estar preparat per a ser rei. Pateix d’una dèbil salut física i mental i deixa el govern en mans de la seva esposa i la família d’aquesta, els ducs de Guisa (Maria Estuard era filla de Maria de Guisa). Els de Guisa emprenen una ferotge política repressiva contra els protestants que provocarà poc després la primera de les vuit guerres de religió que arrasaren França entre 1562 i 1598. Però això en Francesc no ho arriba a veure, car mor el desembre de 1560 d’un atac d’otitis. Maria Estuard torna a Escòcia.  

El succeeix el seu germà Carles IX (1550-1574), que accedeix al tro amb 10 anys, motiu pel qual, la seva mare, Catalina de Medici li farà de regent, per bé que mantenint tota la vida una gran influència sobre el seu fill. Durant el seu regnat la violència per causes religioses taca de sang tota França, tenint el seu moment culminant en la Matança de Sant Bartomeu (1572), quan en una nit s’intentà exterminar massivament els hugonots (protestants) francesos. No hi ha d’acord entre els historiadors a l’hora de definir el nombre de morts, que s’estima entre els 5.000 i 30.000 morts1. Carles, penedit (segons sembla, havia cedit a la pressió de la seva mare per a ordenar la matança), va oferir llibertat de culte als supervivents en algunes ciutats, però els bàndols estaven massa radicalitats i va esclatar una nova guerra. La salut de Carles era tan dolenta com la del seu germà i antecessor. Es va recloure en el castell de Vincennes (a pocs kilòmetres al nord de París), morint poc després d’una pneumonia tuberculosa.

Caterina de Medici. Dona de caràcter i mare de tres reis

Caterina de Medici. Dona de caràcter i mare de tres reis

I arribem al darrer dels Valois, el germà petit dels anteriors, l’Enric III (1551-1589). El 1572 s’esdevé una crisi successòria a Polónia i Enric és nomenat rei d’aquell regne el 1573, traslladant-s’hi. Però la mort de Carles IX el converteix en rei de França i decideix tornar a París i abandonar el tro polonès. La seva personalitat és molt controvertida. Va contraure matrimoni amb Lluïsa de Lorena, però no tingueren descendència, probablement per la seva indissimulada homosexualitat. Es diu que li agradava vestir-se de dona i envoltar-se d’amants masculins2. Això esdevingué un problema successori quan el seu germà petit (i darrer masculí), Enric Hèrcules, morí3. Tement que Francesc de Guisa, la família del qual encara conservaven molt poder, conspirés contra ell, Enric el feu assassinar. Això provocà que un monjo dominic, en Jacques Clement, se li apropés l’1 d’agost de 1589 per donar-li un missatge. Però enlloc d’un document, va treure un ganivet que enfonsà en el cos del rei, acabant amb la vida d’un rei i amb tota una dinastia4.

Pintura anònima que muestra el momento en el que Jacques Clement asesina a Enrique III

Pintura anònima que mostra el moment en el que Jacques Clement assessina a Enric III

Sense cap Valois mascle viu, el successor al tro va ser un altre Enric III, en aquest cas de Navarra. Però com que era protestant, Enric, home pràctic, per evitar problemes, no s’ho va pensar i es va convertir al catolicisme. Seva és la frase: “París ben val una missa”. Esdevenint Enric IV de França i iniciant, d’aquesta manera, la dinastia dels Borbó.

Notes:  

1 En una sola nit, no està malament. Hem de tenir en compte que en la Revolució Francesa, durant el Règim del Terror de Robespierre en tres anys van morir executades 15.000 persones. I en Robespierre ha passat a la Història com el gran Monstre malèfic i sanguinari.

2 Ja veureu que quan parlem dels Borbons, aquest cas no serà pas una excepció. 

3 Tot un personatge l’Enric Hèrcules (1555-1584). Per ironies del destí, tot i dir-se Hèrcules no era gaire més alt que un nan. El seu caràcter esquerp, ambiciós i melangiós, no l’ajudaven; com tampoc el fet que envegés i odiés (a parts iguals) al seu germà Enric. Es va passar la vida conspirant, a França i als Països Baixos, va intentar casar-se amb Isabel d’Anglaterra (la cosa no va anar bé perquè cap dels dos volia renunciar a la seva religió), es va revoltar contra el seu germà i tot just després de ser perdonat, va tornar als Països Baixos, on va morir de tuberculosi.

4 No us perdeu el relat, en breu, a la secció de Magnicidis.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s