Home

Fixem-nos en qui són, què diuen i què fan alguns dels nostres polítics. I comencem per un d’extravagant, gaire bé esperpèntic. Els polítics, en el sí dels partits, han d’assumir rols. El més agraït pels periodistes és el de “dòberman”, la principal característica del qual és que seria un bocamoll absolut. Un desvergonyit barroer a qui no li faci recança de quedar com un autèntic neardenthal davant de la societat. Els hi ha hagut en gairebé tots els partits polítics i en totes les èpoques. I serveixen, bàsicament, per a:

Ø      Fer veure que el seu líder és molt més centrat.

Ø      Donar titulars a la premsa, aconseguir que el partit tingui cuota de pantalla o el seu espai al diari. Si la jugada surt perfecte, generar debat.

Ø      Mobilitzar les bases cap a postures més radicals.

Ø      Si es fa amb gràcia, pot ser un motiu de promoció personal.

El PSOE en va tenir un de molt actiu, l’Alfonso Guerra, duran el felipisme. Després no ha perdut la seva capacitat barroera, ans l’ha emprada per a fer d’Inquisidor General en el sí del seu partit (amb relativa poca fortuna, si bé encara segueix sent diputat a les Cortes Españolas); després ho va ser en Pepiño Blanco, en l’època ZP. Avui en dia el PSOE està tan perdut, que ni tan sols tenen aquesta figura. L’únic que és capaç de generar debats és en Pere Navarro, però la seva projecció estatal només serveix per a fer més mal als socialistes.

El PP n’ha tingut sempre uns quants, car sembla que des de que Aznar es va fer càrrec del partit, una de les seves estratègies sembla que hagi estat de tibar la corda. Temps enrere, el rol va ser assumit per en Álvarez-Cascos. Posteriorment, cal dir que és un paper molt agraït i que hi hagut molts que se l’han volgut adjudicar, però cal una constància i una sang freda que està a l’abast de ben pocs. Així que ara són dos llevantins els qui es reparteixen aquest rol. L’un, és l’home del somriure etern, l’home que es va quedar a les portes d’un Ministerio (però ja hi arribarà), l’Esteban González Pons. L’altre, és l’home qui té el dubtós honor, també riu força, tampoc no ha arribat a ser Ministro, i es diu Vicente Antonio Martínez-Pujalte López.

Murcia 2011

Nascut a Múrcia, l’11 de gener de 1956, és doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de València. Representa al PP al Congrés des de 1993 (ja porta cinc legislatures), i en l’actualitat és el portaveu de la Comissió d’Economia i Competitivitat. Amb anterioritat, havia estat funcionari a la Cambra de Comerç de València (està en excedència) i havia estat promotor de l’empresa Omarest, S.A., dedicada a la promoció immobiliària.Entre els seus càrrecs, també destaca que fou vice-president del Llevant C.F.

Va començar a guanyar-se la fama de “dòberman”en ser el primer parlamentari expulsat del Congrés en democràcia. Va ser l’any 2006, quan el president de la Cambra Baixa, en Manuel Marín, el va expulsar per insultar a una diputada d’ERC. Els seus companys de partit, lluny de recriminar-li les paraules ofensives, el van acomiadar amb una gran ovació.

Va continuar fent mèrits, expressant-se des del seu escó de manera tavernària i cavernària, com ara, quan va exclamar, en mig d’un parlament del president Rodríguez Zapatero, “que saque a pasear a su abuelo”, en referència al capità Juan Rodríguez Lozano, afusellat pels franquistes al començament de la Guerra Civil. Aquest noi arribarà lluny, vam pensar, sense equivocar-nos. A partir d’aquí, la seva carrera com a bocamoll oficial del PP s’ha consolidat a través de declaracions cíniques, irrespectuoses, barroeres i sempre amb una exagerada dosi de demagògia.

Entre les seves darreres bêtes noires, està Ada Colau, a qui l’acusa d’aprofitar-se dels desnonaments per a promocionar-se políticament (tal se val que hagi rebutjat diverses ofertes per a encapçalar opcions polítiques). Lluny de sentir-se commoguts pels drames dels desnonaments, en Pujalte té clar que el més important és pagar i complir amb les nostres obligacions financeres, així ho ha manifestat. I és que ell ho té clar: “Algunes de les persones que van signar una hipoteca per a comprar una vivenda sabien el risc que assumien en aquell moment i, tot i així, ara volen aprofitar-se de la dació en pagament per a poder comprar un altre pis”. O es idiota o té mala fe o està molt allunyat de la realitat. Podeu votar per més d’una opció.

El Sr. Pujalte amb la seva antiga imatge (amb bigoti), acompanyant al seu amic el Sr. Zaplana

El Sr. Pujalte amb la seva antiga imatge (amb bigoti), acompanyant al seu amic el Sr. Zaplana. Darrera veiem al Sr. Moragas.

Darrerament, també s’ha mostrat molt interessat en el sosteniment de les finances catalanes, ja que a fa unes dies va manifestar que la Generalitat: “no pot malgastar en coses innecessàries com la promoció del català”.

Un bon “dòberman” també ha de tenir molt clar qui és el culpable de tots els mals d’Espanya: els del partit contrari. I quan més amunt, més culpables. Així, que, després de més de 500 dies governant les Espanyes, encara és habitual sentir al Sr. Martinez-Pujalte afirmar amb rotunditat que: “Els personatges que han creat la crisi els va nomenar el PSOE”, que Rodríguez Zapatero és el responsable de que Bankia sortís a borsa, a més del culpable de l’actual atur del país (ells no tenen res a veure amb els gaire bé 2 milions nous d’aturats des de que governen, ni amb la reforma laboral que van aprovar).

Ei, però que ell sigui un insensible i un impertinent, no vol dir que ho siguem nosaltres; ans per aquesta banda també ens hi hem de diferenciar. I li hem de reconèixer els seus mèrits, que en té. Per exemple, és que darrera de la fila de fatxenda d’en Martínez-Pujalte, s’amaga un home abassegadorament romàntic. En Martínez-Pujalte és un home que, tot i manifestar unes profundíssimes creences religioses, va ser capaçde deixar-les de banda per amor. I és que l’any 2012, el nostre “dòberman” es va casar amb n’Isabel Borrego, fet que li va fer rebre fortes crítiques des de sectors reaccionaris del catol·licisme, ja que na Borrego era una dona divorciada. Per aquest motiu, en Pujalte, va abandonar l’Opus Dei, organització en la que era numerari.

El matrimoni Pujalte-Borrego. Uns Romeo i Julieta contemporanis.

El matrimoni Pujalte-Borrego. Uns Romeo i Julieta contemporanis.

Per cert, que la senyora Borrego té un currículum professional d’allò més interessant, ja que ens explica com funcionen les coses en el sí dels partits politics. Isabel Borrego és l’actual Secretària d’Estat de Turisme, nomenada pel ministre Soria, en teoria la persona que més sap d’Espanya de turisme. És Llicencia en Dret i ha dedicat tota la seva activitat professional a la política, però en el camp del sector immobiliari, començant en l’Institut Balear de la Vivenda i seguint com a Directora General d’Arquitectura i Vivenda del Govern balear. Quan el PP va perdre les eleccions autonòmiques del 2007, fou nomenada assessora d’urbanisme de la Consellera de Medi Ambient, Vivenda i Ordenació de Territori, per a passar, poc després a ser regidora d’Urbanisme i Vivenda de l’Ajuntament de Pozuelo de Alarcón (població que coneixeria molt bé per la seva condició de… mallorquina?). No és estrany, doncs, que amb aquest currículum tan vinculat al Turisme, ara en sigui la Secretària d’Estat, és a dir, la persona que, en teoria, més ha de saber de gestió turística d’Espanya (què carai, que no hi ha turistes a ses Balears?). El seu currículum es pot consultar a la web de tourspain.es. El bo del cas és que no se n’amaguen.

I com que això de la política en el fons és una gran farsa (ja en parlarem, ja), entre els seus millors amics tenim als diputats de CiU Josep Sànchez Llibre i Francesc Homs, així com als socialistes Francisco Fernández Marugán y Diego López Garrido. 

El Sr. Pujalte amb els Srs. López Garrido, Sánchez llibre i, fent honor a la seva fama d'aparéixer a totes les fotos, el Sr. Moagas. Feien broma el dia que el Sr. Pujalte s'havia afaitat el seu popular bigoti.

El Sr. Pujalte amb els Srs. López Garrido, Sánchez Llibre i, fent honor a la seva fama d’aparéixer a totes les fotos, el Sr. Moagas, entre d’altres. Feien broma el dia que el Sr. Pujalte s’havia afaitat el seu popular bigoti.

 Com diuen a les Espanyes, lo cortés no quita lo valiente.

Per a saber-ne més:

http://elpais.com/diario/2006/05/12/opinion/1147384813_850215.html

http://tradiciondigital.es/2012/09/15/pujalte-el-numerario-del-pp-casado-con-la-divorciada/

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/12/30/isabel-borrego-secretaria-turismo/732167.html

http://www.tourspain.es/es-es/Conozcanos/Paginas/CV_SG.aspx

http://larayasinfronteras.blogspot.com.es/2009/04/el-diputado-del-pp-de-origen-rayero.html

http://elpais.com/elpais/2007/06/26/actualidad/1182845831_850215.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s