Home

fez d 01

Em volia resistir dedicar el segon perfil polític a una persona tan semblant a l’anterior, però és que la gestió del Sr. Fernández Díaz al capdavant del Ministerio del Interior, fa que no em pugui resistir a dedicar-li el següent post. I és que, qui és el nostre Ministro del Interior?

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950), o “Pato”, pels seus rivals polítics, és el segon de deu germans d’una família navarresa profundament religiosa, el pare de la qual era militar1. De ben petit, la seva família es va traslladar a viure a Barcelona. Estudià Ingeriria Industrial i va opositar aconseguint places com a Inspector de Treball i enginyer de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, l’any 1978. Allà, amb l’excusa que no s’havien convocat oposicions, va col·locar gran part de la seva família, sense cap mena de recança, entre ells: els seus germans en Francisco José, n’Isabel i la Carmen; la seva dona, l’Asunción Cárcoba; i cunyats i cosins, entre d’altres. La família, és la família. Prou que ho saben.

La Vanguardia, 22 d'octubre de 1975.

La Vanguardia, 22 d’octubre de 1975.

El 1980, és nomenat Governador Civil a Astúries, des d’on viu el Cop d’Estat de l’Armada, en Tejero i un misteriós Elefant Blanc. Cal reconèixer que la seva actuació a Oviedo és inequívocament a favor de la incipient democràcia. Al juliol de 1981, és traslladat a Barcelona per a exercir el mateix càrrec. Com que les urnes no el recolzen presentant-se amb l’UCD, decideix afiliar-se a l’Alianza Popular de Manuel Fraga, formació amb la que serà escollit successivament regidor a l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya i senador espanyol i diputat a les Corts en les darreres cinc legislatures.

Al 1991, un viatge li canvia la vida. Sembla ser que el Departament d’Estat dels Estats Units va convidar a un seguit de joves i prometedors polítics espanyols a un viatge a Las Vegas. Allà, mentre els seus companys de viatge gaudien del vici i la perversió que ofereix la ciutat de Nevada (seria interessant de saber quins polítics el van acompanyar i per que foren convidats per govern nord-americà), en Fernández Díaz va trobar a Déu. Des d’aleshores, és un fervent membre de l’Opus Dei, organització de la que és supernumerari2. Es diu d’ell que és l’home més ben connectat del govern amb les altes esferes catòliques (amic personal de Rouco Varela), fins i tot amb el Vaticà (l’any 2003 va rebre la Gran Creu de Cavaller de  l’Orde de Sant Gregori Magne) i ben probablement acabarà com a Ambaixador a la Santa Seu.

El Ministro és un home de fermes conviccions religioses.

El Ministro és un home de fermes conviccions religioses.

Amb la crisi al PP català, que duu al capdavant al talibà Vidal-Quadras, Fernández Díaz deixa la primera línia del PPC. Hem de pensar que va ser una lluita tant aferrissada que en Dionisio Jiménez, secretari de Vidal-Quadras, afirma que aquest va arribar a subornar la pitonissa d’en Jorge per tal de saber els seus moviments3. Des d’un punt de vista catòlic, quines accions tan reprovables per a tant destacats membres de l’Obra!

Amb l’arribada de José María Aznar4 al govern, el nostre heroi va passar a desenvolupar les següents Secretaries d’Estat: per a les Administracions Públiques (1996-1999), d’Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (1999-2000) i de Relacions amb les Corts (2000-2004).

El 2012, amb l’arribada al govern del seu amic Mariano Rajoy, Fernández Díaz és nomenat Ministro del Interior.

El seu amic Mariano necessitava a algú de màxima confiança per al Ministerio.

El seu amic Mariano necessitava a algú de màxima confiança per al Ministerio.

UN BOCAMOLL CONSUMAT

La seva cega fe catòlica, ha dut al nostre protagonista a ficar la pota en nombroses ocasions. Presoner de la fèrria moral de l’Opus Dei, cada vegada que obre la boca per comentar un tema de caire moral, és per posar-se de la banda més ultra-conservadora, fet que l’allunya del pensament general dels espanyols i el fa fer el ridícul. El problema ve quan aquesta gent, que governa un país laic, es dedica a legislar ho fa prenent com a base unes posicions alarmantment retrògrades. Així, ens trobem que en un entrevista al 2009 afirmava que “Déu és el gran legislador de l’Univers”. És a dir, que mostra un pensament més retrògrad que el que defensaria una monarquia absolutista, on la sobirania rau en la voluntat del rei; sinó que sembla estar a favor d’una teocràcia, on les lleis són dictades per Déu (o el que ell pensa que pensa Déu). Talment com un aiatol·là o d’algun cap d’Al Qaeda. En una democràcia, on la sobirania rau en el poble, aquest és un fet greu. Possiblement l’inhabilitaria com a representant públic.

Ja com a Ministro, han estat famoses les seves desbarrades contra el matrimoni homosexual, per què no “ajuda a perpetuar l’espècie” o a afirmar que “l’avortament té que veure amb ETA, però no massa”.

Suposo que, conscient que els espanyols som una colla de descreguts, ha pensat que el millor que podem fer és anar a Las Vegas com ell, per a recuperar la nostra fe talibano-cristiana. Però com que fóra un desgavell que ens hi anéssim tots de cop, per això deu estar content que facin Euro-Vegas a les portes de Madrid.

UN MINISTERI POLEMIC

Mai no és un Ministerio fàcil de torejar, el d’Interior. Però la seva actuació, en els mesos que duu al capdavant, han estat marcats per fortes polèmiques.

El sabotatge a les eleccions catalanes. Uns dies abans de celebrar-se les eleccions en les que l’Artur Mas demanava una clara majoria per a defensar el dret a decidir; fou publicat un misteriós informe (teòricament policial), que indicava que Artur Mas i Jordi Pujol tenien comptes corrents a Suïssa. Mesos després, el Ministro encara no ha pogut determinar d’on va sortir l’informe, tot i que s’ha determinat la seva falsedat. En un cas on van estar implicats personatges de la “calanya” de Pedro J. Ramírez o Eduardo Inda; un sindicat policial i uns quants Ministros donant per bones les informacions. Les eleccions van significar un dur càstig per CiU (no només motivat per les informacions del Mundo); però mesos després de la salvatge campanya, ningú no ha donat explicacions, ningú ha demanat perdó, ningú no ha dimitit.

Repressió policial a València. A mitjans de febrer, manifestacions pacífiques d’estudiants van ser brutalment reprimides per la policia. El Cap Superior de la Policia ho justifica adduint que els estudiants eren “l’enemic”. El Ministro va afirmar que això no havia estat més que un “lapsus lingüístic” i que obriria una investigació per a determinar si la policia s’havia extralimitat en l’ús de la violència. I com que tenim al Ministro fent de jutge i part, mesos desprès tenim que cap policia no ha estat expedientat per les càrregues contra estudiants pacífics i, en canvi, 230 estudiants van ser sancionats amb multes que oscil·laven entre els 300,51 i els 6.010,12 euros.

Política anti-terrorista. Després de set anys desbarrant contra la política anti-terrorista d’en Zapatero, l’actual Ministro no ha canviat substancialment la política de reinserció dels terroristes, fet que ha enfurismat a les Associacions de Víctimes del Terrorisme. 

Les campanyes electorals. Sempre fent el paper.

Les campanyes electorals. Sempre fent el paper.

NOTES

1 Eduardo Fernández Ortega (1920-1983). Fou Tinent Coronel de Caballería i Sub-inspector en  Cap de la Guàrdia Urbana.

2 És el grau d’implicació més intens que pot tenir un laic en l’organització. Duen una vida pràcticament monacal: missa diària (on sigui, un suplici pels qui li fan l’agenda), estones de retir diari per a resar…

3 De totes maneres, en Jorge i l’Alberto han tingut els seus partidaris i en èpoques posteriors,  amb Josep Piqué o l’Alicia Sánchez-Camacho, el seu poder dins del partit és clau. De fet, fou decisió de l’anomenat “Clan de los Hermanos”, que l’actual Secretària General del PPC sigui l’Alicia i no la nouvinguda Montserrat Nebreda.

4 Després de la dimissió de Manuel Fraga com a President d’AP, en José María Aznar es va posar al costat d’Herrero de Miñón, mentre que Fernández Díaz y Mariano Rajoy van recolzar en Fernández Mancha. 

FONTS

http://es.wikipedia.org/wiki/Supernumerario_%28Opus_Dei%29

http://www.elconfidencial.com/espana/2011/12/21/jorge-fernandez-diaz-el-pato-amigo-de-rajoy-89664/ 

http://blogs.publico.es/david-bollero/2012/11/08/jorge-fernandez-diaz-un-pato-con-rosario/

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/perfil-jorge-fernandez-diaz-ministro-interior-demasiadas-togas-sotanas-2384315?utm_source=rss-noticias&utm_medium=feed&utm_campaign=politica

http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/iglesia/nuevo-ministro-interior-explica-su-reencuentro-dios-despues-anos-darle-espal

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s