Home

Sí, ja sé que vaig assegurar la darrera vegada que a la propera tocaria parlar algú que no fos del PP, però a petició del meu amic Jordi Rigau, avui presentem el Sr. Federico Trillo.Una persona que sigui amant de Shakespeare per força m’ha de caure bé, però amb el Sr. Trillo faré una excepció. Anem a veure per què.

defense_minister_federico_trillo

El nom complert del nostre personatge d’avui és Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde. Va néixer a Cartagena el 23 de maig de 1952, fill del polític franquista Federico Trillo-Figueroa Vázquez, alcalde de Cartagena (1960-1966) i Governador Civil a Terol i Burgos. El “nostre” Federico es va llicenciar en Dret a Salamanca. El 1974, va ingressar al Cos Jurídic de l’Armada com a número u de la seva promoció. Cinc anys més tard, va obtenir places en la oposicions a Lletrat del Consell de l’Estat. Curiosament, i com el nostre antic ressenyat Fernández Díaz, també és membre supernumerari de l’Opus Dei. Està casat i pare de cinc fills.

El 1983, entra a política de la mà de Fraga Iribarne1, i des de 1986 pertany a l’executiva del Partit Popular. És a dir, que des de fa gaire bé trenta anys que sap que s’hi cou al carrer Gènova. Mantinguem aquesta dada a la nostra memòria. Des de 1989, ha estat diputat a les Corts representant a la província d’Alacant. Ja des d’aquella legislatura fou vicepresident de la Mesa del Congrés, de la que n’ocuparia la presidència quan l’Aznar va ser nomenat president del govern el 1996. D’aquella època ve el primer estirabot que el va fer famós: “¡Manda huevos!”, va xiuxiuejar, tot castís, ell, després de demanar als diputats de votar una llei absolutament confosa2. Per cert, que l’any 1998 va llegir la seva tesi doctoral en la Facultat de Dret de la Complutense, sobre la política en la obra de William Shakespare, fet que té un mèrit enorme, perquè això deu voler dir que el senyor Trillo va haver de fer els cursos de doctorat i estudiar per a desenvolupar la tesi, que normalment requereix entre tres i cinc anys de dedicació exclusiva. Perquè se suposa que la va poder fer sense cap privilegi respecte altres doctorands, oi. Perquè se suposa que la va fer ell, és clar.

Els seus moments estel·lars van venir quan va desenvolupar, entre el 2000 i el 2004 (la legislatura de la majoria absoluta de l’Aznar), el càrrec de Ministro de Defensa. Entre els seus hit parades no podem deixar d’oblidar:

          Assalt a l’illot de Perejil l’any 2002. Sense escatimar esforços ni recursos, va desallotjar a mitja dotzena de soldats rasos del Marroc i va fer arrestar a tres cabres… quin és el gentilici de Perejil en català? Perejentil·leres? Julivertianes? En qualsevol cas, foren arrestades tres dies per no saber-se l’himne de la Legión3.

          Guerra d’Irak. Aquí ja ens hem de posar seriosos. I és que en Trillo fou còmplice del Sr.Aznar, el Sr. Bush i les mentides sobre les armes de destrucció massiva (entre d’altres) amb que s’hi van excusar per intervenir-hi. Per cert, que l’Irak encara no està pacificat ni ha esdevingut l’oasi democràtic que els pal·ladins de la guerra predicaven. I a més, fa 10 anys, el preu del barril Brent es cotitzava a 25,05$, mentre que avui està a 105,00$. Bonica presa de pèl.

          Com a “dany col·lateral”, trobem l’actitud mesquina o covarda (o totes dues coses, no ho descarteu) del Sr. Trillo davant el govern d’Estats Units davant l’assassinat d’un ciutadà espanyol a Irak per part de les forces estadounidenques. Em refereixo a l’assassinat del periodista José Couso, el 8 d’abril de 2003. Després aquesta mena de polítics fanfarronegen d’espanyolitat. Uns mesos després de la mort de Couso, fou quan es produí l’anècdota al mateix Irak, quan el Ministro, per saludar a soldats de Sant Salvador que lluiten sota bandera espanyola, els arengà exclamant: “¡Viva Honduras!4”. 

          Si bé, l’episodi més fosc i lamentable de la seva carrera ministerial fou l’accident del Yak-42. El 26 de maig de 2003, en el que un vell avió ucraïnès es va estavellar a Turquia, morint els 75 passatgers, 62 militars espanyols i 13 tripulants. Es va intentar tapar el cas com fos possible i passar pàgina a corre-cuita, fet que va accelerar autòpsies, identificacions de cadàvers i tràmits de repatriació, donant-se el cas que es van cometre errors en 30 identificacions (de 62 militars en total, recordem-ho). Com en deuen dir d’això a l’Opus Dei: caritat cristiana? No te preocupes, Fede, que luego San Josemaría ya los coloca en su sitio allà arriba…? Es deu pensar que això s’arregla amb dos parenostres? Realment és una pregunta que em té encuriosit. Val a dir que finalment, es van acabar jutjant a tres militars per les identificacions errònies (es veu que contractar carraques amb ales era del tot correcte), cap d’ells mai no va arribar a posar un peu a la presó. El general Navarro va morir cristianament a casa seva l’any 2010 i els dos comandants sanitaris van ser indultats l’any 2012 per en Gallardón. El Consell de Ministres, en una decisió que els deshonra, va considerar que les penes a les que van ser condemnats els expulsava de la carrera militar i això va semblar als nostres Ministros, excessiu. N’hi ha 62 que també van ser “expulsats” de la seva carrera militar, recordem-ho. Ell fou exculpat de tota responsabilitat, després de molta polèmica.

Shakespeare és una experiència arrebatadora, oi, Federico?

L’any 2004 es produeix l’atemptat de l’11-M. I com que al Sr. Trillo se li pot adjectivar de moltes maneres, però no com a tebi, encara l’any 2008, un cop ja s’havien jutjat i condemnat als culpables, encara seguia assegurant a qui se’l volgués escoltar: “Sigue sin intuirse cuál puede ser la autoría intelectual“.

Entre el 2004 i el 2012, resta com a diputat a Corts i coordinador de Justícia del PP. Dins de les seves tasques no està la d’aclarir els casos de corrupció que hi ha dins del seu partit, ans de defensar els polítics imputats, com ara a en Bárcenas l’any 2011 o quan exercí d’advocat defensor de Francisco Camps en el judici pels vestits (on es van cometre no poques irregularitats, pel que sembla que indica la premsa). La seva exitosa defensa es veiè recompensada amb sucosos honoraris, que va costar d’explicar a la opinió pública. I si reprenem el fil del que deia al començament, el Sr. Trillo, que formava part de l’executiva del PP abans que el Sr. Bárcenases fes càrrec de la Tresoreria del Partit; el Sr. Trillo mai no va veure res sospitós del conegut com a Luis “el Cabrón”? No, que deuria estar llegint a Shakespeare. Segurament.

I el 30 de març de 2012, poc després que el dofí d’Aznar arrasés en les eleccions generals, el Sr. Trillo és enviat amb tots els honors d’ambaixador d’Espanya al Regne Unit. A corre-cuita, ha admès que va haver de rebre classes d’anglès (però, com, que va fer un doctorat sobre Shakespeare sense saber anglès… que el Sr. García Margallo el nomena amb aquesta pega… Ministro de Asuntos Exteriores que havia afirmat que no nomenaria polítics per a aquests càrrecs… Sr. Trillo que se’l volien treure de sobre?).

La seva tasca a Londres, com no, no s’ha vist exempta de polèmica:

          Com ara el nomenament de Julia de Micheo Carrillo de Albornoz com a Cap de Gabinet (es veu que sí que parla molt bé l’anglès), saltant-se les normes que van fer falta, car la Sra. de Micheo és diputada de les Corts Espanyoles (de fet, qui va escollir Trillo per a que la substituís en l’escó que ell deixava lliure).

          O com quan va vetar a Belén Amat com a secretària general de la Cambra de Comerç Espanyola a Londres, quan no té potestat per a fer-ho.

          I com que Espanya és un país aconfesional, ha fet que la sala principal de l’Ambaixada estigui presidida per un crucifix.

          I com que Espanya pateix una greu crisi econòmica i tots hem de subjectar les despeses supèrflues, pel Día de la Hispanidad es fa portar a un grup de cuiners, ajudants i estris des d’Alacant, per a cuinar una paella a l’Ambaixada.

 

I és que llegeixes la biografia d’aquest personatge i penses, és que no tenim ambaixada a Austràlia o Nova Zelanda, que també parlen anglès…

 

 

 

NOTES

1 Curiosament, en Trillo ha estat el primer ambaixador a Londres que no ha estat diplomàtic de carrera, des de que en Franco nomenà pel càrrec a en Fraga.

2 «Rúbrica de la disposición transitoria segunda. Se suprime la referencia a las tarifas de conexión para desarrollar el contenido resultante de la tramitación previa en el Congreso de los Diputados. Por último, también por razones de técnica legislativa, una disposición derogatoria que prevé expresamente la abrogación del Real Decreto Ley del que trajo origen este Decreto Ley». Normal que acabés dient lo de viva Honduras.

3Al alba, con viento duro de Levante, 35 nudos de viento, cinco helicópteros llegaron a la isla con 28 soldados”… es nota que ha llegit a Shakespeare, oi (no, jo tampoc no ho crec).  

4 Per cert, que en Joan Clos, essent Ministro de Indústria, a la fàbrica General Motors també va elogiar els cotxes de Ford. I tots dos han acabat com a Ambaixadors!!!! Una casualitat? En política no existeixen…

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s