Home

Els qui em coneixeu, ja sabeu la meva passió pel menjar. No sóc un gran cuiner, més aviat cuino per sobreviure; però, en canvi, puc arribar a ser un bon comensal. És per això que enceto avui una nova secció dedicada a àpats que, per un motiu o un altre, hagin estat memorables. Tinc la sort de viatjar sovint, pel que em sorgeix la possibilitat de conèixer restaurants, àpats (i persones), extraordinaris i que m’agradarà de compartir amb vosaltres. Insisteixo en que no són ressenyes de restaurants (tot i que tinc certa debilitat pel restaurant del que parlaré avui), però si us pot servir de referència per a alguna visita que feu a les ciutats que recorrerem, ho celebraré.

Començo pel darrer sopar que vaig fer al meu restaurant preferit de Berlín, el Reinhard’s.

r1

El Reinhard’s és un salt al passat, a l’època dels Feliços Anys Vint (Goldene Zwanziger, en diuen allà). Através d’una acurada decoració, de tons marrons i grocs, molt càlida i elegant; les parets farcides de fotografies d’actors (la Marlene Dietrich, la Katherine Hepburm, l’Anita Berber…) i artistes de l’època (en Klimt, en Kandinsky, l’Auguste Macke, o n’Otto Dix1), a més d’elements decoratius, com alguns encisadors llums d’estil Modernista alemany (Jugendstil).

Retrat de l'Anita Berber, pintat per l'Otto Dix (1925).  Exposat al Kunstmuseum d'Stuttgart.

Retrat de l’Anita Berber, pintat per l’Otto Dix (1925). Exposat al Kunstmuseum d’Stuttgart.

I, evidentment, pels seus evocadors plats. Els del Reinhard’s han recuperat una sèrie de plats que fa que sopar allà sigui una experiència única. La seva carta és molt àmplia, però jo sempre vaig cap a les especialitats berlineses. El seu plat estrella, i que sempre acabo demanant, excepte el darrer cop que hi vaig ser, es diu “El Secret del Kaiserhoff”. Es fa inevitable no demanar un plat amb aquest nom. El plat el va crear el pintor Max Liebermann2 i li el cuinaven quan anava a sopar al restaurant de l’Hotel Kaiserhoff3, que es veu que feia tot sovint. Consisteix en un sucós bistec de vedella servit en una cremosa i suau salsa, la recepta de la qual els del Reinhard’s guarden curosament en secret. El plat es serveix amb una guarnició de patates fregides i amanida. És deliciós.

Per variar, vaig escollir el “Magret d’ànec a l’estil Adlon4”. L’ànec es presenta amb una salsa de taronja caramel·litzada i una guarnició de verdures i patates gratinades. Certament, és un plat exquisit, la salsa, tot i tenir com a base la taronja, té un regust dolç que la fa molt agradable. Una bona opció per si no us ve de gust la vedella.

DSC_1405

Mai no l’he tastat, però pot ser una opció de futur un altre dels seus plats, el “Plat Preferit de Hermann Tietz5”. Consisteix en un plat en el que es serveixen medallons de gall d’indi, vedella i porc, servits en una salsa de xampinyons, pebre i una combinació d’herbes aromàtiques. Es serveix amb una guarnició de verdures a la planxa i patates fregides. Sorprèn d’aquest plat que el plat preferit d’en Tietz, que era jueu, inclogués porc, però si els del Reinhard’s ho afirmen…

Pel que fa al beure, ens vam inclinar per un vi negre de Baden, el Eichstetter Herrenbuck. Un vinet molt suau, fresc, amb tocs afruitats, realitzat amb base de Pinot Noir, una varietat de raïm molt habitual a Alemanya, per la seva resistència a les baixes temperatures. Era de la collita de 2009 i especificaven que estava envellit mitjançant el sistema de la Borgonya, pel tipus de bota.

R2

En definitiva, se m’aciden poques millors opcions per a passar una agradable vetllada a Berlin. I ja no només pels seus plats, tots amb petites històries al darrera, que encara els fan més deliciosos. I és que el Reinhard’s és, conscientment o sense voler, un homenatge als artistes i intel·lectuals hostils i desafectes al règim nazi; és un homenatge al Berlín lliure, esbojarrat i transgressor dels feliços anys 20.

NOTES

1Alguns dels artistes citats són molt importants i no caldrà que els recordem. Dels que són menys coneguts, direm que l’Anita Berber (1899-1928) va ser balarina, escriptora i actriu alemanya, molt famosa durant la República de Weimar. Va escandalitzar la societat de la època per ballar nua dalt dels escenaris i per la seva sexualitat ambigua. La seva vida va ser tortuosa i complicada, marcada per relacions amoroses intempestives i les addiccions a l’alcohol i les drogues, el que li va provocar problemes de salut. El 1927 li van detectar una tuberculosi, de la que va morir l’any següent. L’August Macke (1887-1914), va ser un dels principals pintors expressionistes alemanys, membre del grup Der Blaue Reiter, sempre atent als moviments avantguardistes, va influir i fou influenciat pels primers cubistes i els futuristes. Al setembre de 1914, va morir combatent en una de les primeres batalles de la Primera Guerra Mundial. Tenia 27 anys. L’Otto Dix (1891-1969), pintor d’avantguarda alemany, va mantenir un intens contacte amb diversos grups expressionistes i dadaistes. En un principi, la seva obra va estar molt marcada per les seves traumàtiques experiències com a soldat a la Primera Guerra Mundial. El 1927 esdevé catedràtic a l’Acadèmia d’Art de Dresden, càrrec que ocuparà fins al 1933, quan és un dels primers artistes destituïts pels nazis. El 1938, és acusat per la Gestapo d’haver participat en un intent d’assassinat a Hitler, però és alliberat poc després. Al final de la guerra, se li obliga a tornar al front. Als anys posteriors a la guerra, incapaç de reincorporar-se en cap corrent estètica, bàsicament es va dedicar a exposar i difondre la seva obra de l’època de Weimar.

Max Liebermann (Berlin, 1847-1935). Pintor impressionista d’origen jueu, sent una de les principals autoritats artístiques d’Alemanya de la seva generació. Entre 1920 i 1932 va presidir l’Acadèmia Alemanya de les Arts. Davant de la política anti-semita dels nazis, va renunciar als seus càrrecs públics. La seva obra va ser inclosa en les llistes d’art degenerat i fou retirada dels museus alemanys.

3 L’Hotel Kaiserhoff és considerat el primer hotel de luxe construït a Berlin. Es va obrir el 1875, molt a prop de la Cancelleria del Reich, i els ministres i parlamentaris hi anaven tan sovint que es deia que, en realitat, la seu del Govern en realitat era l’Hotel. Poc després de la seva inauguració, el va destruir un incendi, i va haver d’estar tancat per reformes prop d’un any. Va ser el primer hotel de Berlín en oferir enllumenat elèctric, bany i telèfon a totes les habitacions. I ben aviat, els polítics van ser acompanyats per tota l’alta societat alemanya i, fins i tot, l’europea, quan visitava la ciutat. A finals de 1943, l’Hotel va quedar pràcticament ensorrat després d’un bombardeig britànic. I en la divisió de la ciutat després de la guerra, els seus terrenys va quedar a la banda soviètica de la ciutat. L’edifici va ser enderrocat i a l’any 1974, en el seu sòl es va construir l’ambaixada de Corea del Nord.

4 L’Hotel Adlon es va inaugurar l’any 1907, en els terrenys que havia ocupat el palau de Karl Friedrich Schinkel, l’arquitecte que va canviar la cara de Berlín, dissenyant els principals edificis neoclàssics de la capital alemanya. Miraculosament restà gairebé intacte durant la Segona Guerra Mundial, fins que va patir un incendi la nit del 2 de maig de 1945. Quedà a la zona del Berlín Oriental, però les autoritats van deixar l’edifici abandonat fins el 1964, que van començar a reconstruir-lo. El 1970, esdevingué un alberg juvenil, però al 1984 el van enderrocar. Al 1997, després de la re-unificació, va ser obert de nou com a un hotel amb el nom d’Adlon-Kempisnki.

5Hermann Tietz (1837-1907), va ser un comerciant alemany d’origen jueu, introductor dels grans magatzems a Alemanya. Duran el III Reich, la seva empresa va ser “arianitzada”, és a dir, que els nazis van expulsar els seus hereus de la direcció de la seva empresa i van haver de fugir d’Alemanya.

Per a més informació:

http://www.reinhards.de/en/

http://www.winespectator.com/drvinny/show/id/46159

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s