Home

ellington_restaurant_duke0

Repeteixo temàtica i ciutat per a parlar-vos d’un sopar al Duke, el restaurant de l’hotel homònim, situat entre els barris de Charlottenburg i Wilmersdoorf, a Berlín. Pren el nom de l’enlluernadora estrella del jazz, en Duke Ellington. El restaurant és elegant, tira cap a minimalista i el servei és correcte, si bé pateix d’un dels grans defectes que m’he trobat a Berlín (desconec si passa el mateix a la resta d’Alemanya), que és que triguen molt a servir. Els vins són molt cars, i aixó sí que és típic de tot el país. Cal anar en compte, per això jo de vegades, depenent del pressupost del que disposo, m’inclino per demanar una copa, que en aquest cas va ser un Haideboden de 2012, un vi austríac sorprenentment bo. Que deixa un gust afruitat al paladar molt agradable, i que va combinar als plats d’un contrast força interessant. Vaig llegir que és una combinació cabernet sauvignon, merlot i dues espècies de raïms molt exteses en la viticultura dels antics territoris de l’Imperi Austro-Hongar, la zweigelt i la Saint Laurent.

Passem a la teca. De primer, vaig escollir “Amanida de Cogombre i Wakame amb wasabi, gingebre, morritort, alfàbrega i vinagreta de sèsam”. Sí, atenció, en alemany amanida de cogombre es diu “Gurkensalat”, i reconec que em va espantar una mica, però quan el vaig tastar… és que era deliciós. Per començar, era tou, i se t’embolcallava dins la boca, juntament amb la salsa vinagreta, que tenia un toc espès que la feia molt agradable al paladar. A més, el toc exòtic del wasabi (molt subtil) i la gingebre, juntament amb la wakame, feia d’aquesta amanida un dels millors entrants que he tastat en molt de temps. Per cert, he llegit que la wakame és una alga comestible, originària del Japó, molt emprada en la cuina i en la indústria cosmètica. El que he llegit sobre ella és realment sorprenent: ve carregada de sodi, alt contingut en aigua, baixa en calories, no aporta greixos i té una baixa concentració d’hidrats de carboni, incorpora una brutal quantitat de ferro a l’organisme (atenció dones embarassades o anèmics), calci, magnesi, iode, vitamines mils…. Dóna ganes de sortir corrents a comprar-ne un kilo.

DSC_1369

De segon, vaig demanar “Tonyina a la Teriyaki amb brots de soja, coriandre, mango i chutney de xile”. La tonyina és un dels meus peixos preferits, així que és fàcil que el plat m’agradi. Però la combinació amb el mango i el coriandre li donen un toc exòtic d’allò més encertat. De fet, estic descobrint que el mango és una fruita fresca i de sabor agradable, amb una textura perfecte per acompanyar el peix, però també com a complement per a afegir a les amanides.

DSC_1370

En resum, va ser un molt bon àpat, que fa que us recomani el restaurant, per si mai correu per aquella zona. Com a referència pels que conegueu una mica Berlín, està molt a prop del KaDeWe.

Per a més informació:

http://www.duke-restaurant.com/

www.wakame.es/propiedades-del-alga-wakame/#sthash.qWKfbQzO.dpuf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s