Home

Ahir, 31 de març de 2014, va ser nomenat Primer Ministre de França en Manuel Valls. Aquest llicenciat en Història (sí, amics, per què diguin que estudiar Història no és útil…) per la Universitat Paris 1 Panthéon-Sorbonne, ben aviat es va afiliar al Partit Socialista. Hi ha qui veu en ell un Sarkozy socialista(1). Tots dos van començar la carrera política un cop acabada la Universitat, varen tenir càrrecs en governs municipals i de ben joves varen formar de l’Assemblea Nacional. I tots dos van ser Ministres de l’Interior de perfil dur. Inflexibles davant els suposats excessos de la immigració i, en conseqüència, populars entre els votants migs francesos, a qui agrada aquesta mena de ministres Stallone. Avui ja ha arribat a Primer Ministre. I hi ha qui diu que el seu objectiu està en vèncer a les eleccions presidencials de 2018. Ja es veurà.

El que em sembla especialment curiós és que el seu pare és un excel•lent pintor, en Xavier Valls (1923-2006), pintor nascut a Barcelona, però que després de la Guerra Civil, va haver de exiliar-se a França amb els seus pares. L’any 1949, fixa la seva residència a París on esdevé deixeble de l’artista suís Charles Collet. Després d’experimentar amb diferents estils, rep el reconeixement internacional amb les seves obres figuratives. Com s’indica a la web de la Fundació Vila-Casas, “La seva obra detallada i minuciosa evoca realitats quotidianes (pomes, figues, pinzells, finestres…) dins d’una figuració intimista. Paisatges i natures mortes de traços breus i lumínics, gammes cromàtiques suaus i subtils que fusionades amb harmonia atorguen al conjunt un grau de puresa i delicadesa quasi mística (2)”. La seva obra està exposada en alguns dels principals museus d’art de tot el món.

I precisament fou l’any passat a la Fundació Vila-Casas on es celebrà una exposició retrospectiva de la seva obra, entre la qual hi havia un retrat del seu fill, en Manuel.

Trobo apassionant l’obra de Valls. Assossegada, com una peça de Debussy, els seus quadres transmeten pau, tranquil•litat i ens ensenyen que per a cercar la bellesa, no cal cercar-la en grans palaus o fredes catedrals. La bellesa, també, la pots arribar a tenir a casa teva.

Espero que trobeu la seva obra interessant. Us en deixo tres exemples.

Manuel Valls vist pel seu pare.

Manuel Valls vist pel seu pare.

 

Exemple de natura morta, per Xavier Valls.

Exemple de natura morta, per Xavier Valls.

En aquesta natura morta, se li afegeix un element simbòlic.

En aquesta natura morta, se li afegeix un element simbòlic.

 

Notes

(1) Curiós que se’l compari amb Sarkozy i no amb Dominique de Villepin, amb qui també té moltes coincidències en la seva carrera política. Per bé que les diferències també són evidents. En Villepin és un personatge més sibil•lí, arabesc, d’una formació intel•lectual molt més sòlida que els altres dos polítics, per bé que aquest ha estat condemnat per l’Affaire Clearstream.
(2) http://www.fundaciovilacasas.com/ca/la-col-leccio/xavier-valls/_a:14908/

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s