Home

huer 01

The Orphan’s Master’s Son, d’Adam Jonhson, i editada en castellà per Seix Barral amb el títol de El Huérfano, és una de les novel•les que més m’ha commogut i enganxat dels darrers temps.

A priori, la temàtica no semblava apassionant, la història d’un noi orfe a Corea del Nord. Però avalada per diversos premis literaris importants, com ara el Pulitzer, i ambientada en un dels règims més tancats i misteriosos del planeta, no em vaig resistir la temptació de llegir-la. I a fe meva, que va superar totes les meves exigents perspectives. El proper text conté petits spoilers (roman en silenci dels que són realment importants), però la novel•la és tant bona que els podeu saber.

El protagonista de la novel•la és en Jun Do. No és orfe, tot i que tothom el tractat com a tal: ha crescut a un orfenat, fill únic del director del centre, on era un més dels nens que hi malviuen. Un cop tanquen l’orfenat, és reclutat per l’exèrcit. Com a orfe, rep el pitjor dels destins possibles: primer, en un equip de desactivadors de mines; més endavant, combat als túnels que separen les dues Corees. Rep entrenament extrems per a suportar el dolor, per a viure en la més absoluta de les foscors. Més endavant, el designen a altres tasques, com ara anar al Japó a segrestar ciutadans japonesos per a ser enviats a Corea de Nord. Un dels casos que s’explica, és el d’un general que desitja tenir una cantant d’òpera, i en Jun Do ha d’anar a segrestar-la, costi el que costi. El seu darrer destí és com un oficial dels serveis secrets. Rep classes d’anglès i és assignat a un vaixell de pesca, on haurà d’escoltar les transmissions de ràdio dels vaixells que naveguen per les aigües territorials del seu país. Després de diverses missions, la majoria d’elles molt avorrides, arriba un dels punts culminants de la novel•la. El segon oficial del vaixell de pesca, després de ser nomenat Heroi Nacional, decideix desertar. Plega. Fart del règim, s’endinsa en l’oceà pacífic en un minúscul bot salvavides. La seva fugida comportaria l’execució immediata de tota la tripulació i l’esposa del segon oficial. Pel que s’han d’inventar una història prou creïble, que faci que salvin la vida. No només ho aconsegueixen, sinó que en Jun Do és nomenat Heroi Nacional, això sí, després d’haver rebut una descomunal pallissa per a que confessés el veritable destí del seu company. Com a Heroi Nacional, rep un nou destí. I és enviat en una missió diplomàtica als Estats Units. La missió no obté els resultats esperats i en Jun Do és enviat la presó. Però no a una d qualsevol a la Presó 33, una mina o els presoners mai no surten a la superfície. On, independentment de la condemna, saben que allà acabaran els pocs dies de vida que els hi queden. Els altres membres de la missió reben un càstig molt més expeditiu.Impressionant foto de Kim Jong-Il amb part de la plana major del seu exèrcit. Quants en quedaran vius a aquestes alçades?

Impressionant foto de Kim Jong-Il amb part de la plana major del seu exèrcit. Quants en quedaran vius a aquestes alçades?

 

A la segona part de la novel•la, la narració la du un interrogador de la Divisió 42. aquesta divisió està dividida en dos grups. Un d’ells, el Pubyok, són els interrogadors més expeditius de Corea del Nord, els qui empren les tècniques més brutals per a aconseguir confessions de crims i conspiracions contra el règim. L’altre grup, el del narrador, no empra la violència, ans tècniques psicològiques, de les que extreuen les respostes amb les que escriuen les biografies dels interrogats. La competència i odi entre els dos grups és ferotge. El narrador interroga el comandant Ga, figura central del règim caiguda en desgràcia. Se l’acusa de l’assassinat de la seva esposa Sun Moon, i els seus dos fills. La Sun Moon era l’actriu oficial del règim, la nineta dels ulls de Kim Jong-Il. Per la seva banda, en Ga era el Ministre de Mines i Presons. Era un militar popular i carismàtic, però que darrerament havia tingut alguna raó amb l’Estimat Líder, en Kim Jong-Il. Però en Ga no és en Ga. En Ga és l’orfe Jun Do. Un dia en Ga visità la mina on en Jun Do es trobava reclòs. El caràcter extremadament violent del Ministre el dugué a batre’s en un duel de taekwondo contra qui gosés enfrontar-s’hi. I l’únic que s’hi va atrevir fou en Jun Do. El duel era a mort. I de la mina només va sortir el comandant Ga, que no era un altre que en Jun Do vestit amb el seu uniforme. I aquí ve una de les parts desconcertants de la novel•la: per què tothom tracta a en Jun Do com si fos en Ga? Per què el règim, el sistema, així ho ha decidit. L’interrogador intenta saber la veritat: per què va assassinar la seva família? On són els seus cadàvers? No segueixo explicant-ho, per a no revelar el punt culminant de la novel•la.

Diversos punts de l’obra m’han cridat molt l’atenció. Per una banda, què sabem de Corea del Nord? El llibre ens desvetlla la realitat d’un país totalment corromput, econòmicament i moral, en el que, com en tots els totalitarismes, la base del seu funcionament és la por i el col•laboracionisme. Una por real ha ser denunciat, una por real a no demostrar prou lleialtat a l’estimat Líder, a no ser contundent en l’aplicació de la filosofia Juche (els principis del règim). Però també el col•laboracionisme, i no només de les implacables forces de l’ordre; sinó de molts ciutadans que veuen que la única manera que tenen de sobreviure al sistema és adaptant-s’hi.

Així, de l’obra podem extreure inquietants analogies sobre el nostre sistema i Corea del Nord. I és que, finalmente, som qui decidim que som. Som qui volem ser. Ets qui vols ser. Siguin quines siguin les circumstàncies que ens envolten. No hi ha excuses.

Un Líder Estimat, en Kim Jong-Il

Un Líder Estimat, en Kim Jong-Il

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s