Home

interstellar pos

 

Aquest text contè spoilers.

Una gran pel•lícula por tenir un guió inconsistent? En el cas d’Interstellar m’atreveixo a dir que sí. Vaig sortir del cinema commogut, lleugerament trasbalsat, per una història que em va seduir, tot i que ja veient-la, la pel•lícula grinyola en alguns moments. Començo pels mèrits que li trobo, i que en són molts.

Per començar, em sembla visualment magnífica. És agradable de veure. Les imatges de l’espai, no per vistes en anteriors pel•lícules o documentals, deixen de ser espectaculars. Com ho són els paisatges dels diferents planetes que hi veiem, tots ells amb un punt de feréstecs, i tots amb el comú denominador de la manca de diversitat: tenim un planeta d’aigua, un de gel i neu, un de terra (on va a parar al final la Dra. Brand) i, finalment, els inacabables camps de blat de moro on viuen els protagonistes a la terra. La banda sonora de Hans Zimmer ha estat molt criticada, però a mi m’ha agradat (és veritat que el volum a la meva sala estava molt alt, però és més un problema de la sala que del Zimmer, no?). La combinació de música i silencis en mig de l’espai l’he trobada captivadora.

Una pel•lícula ambientada en l’espai en la que en ningú moment es parla de Déu o de religió. Només ciència, ciència i ciència. S’agraeix la manca de misticisme, sobretot venint d’una societat tan majoritàriament religiosa, com l’estatunidenca. A més, quan s’acaba la pel•lícula, et dóna la sensació que has entès la teoria de la Relativitat i que saps un tou de física quàntica (és mentida, al cap d’un quart d’hora ja no recordes res, però l’agradable sensació hi roman). No hi entenc ni figa d’astrofísica, però he llegit que en Nolan ha estat molt ben assessorat.

i02

Sóc poc de ciències, però m’apassionen els conflictes morals i la pel•lícula en mostra uns quants. La Dra. Brand, quan ha de decidir a mitja pel•lícula quin planeta serà millor per a establir la Humanitat, si el del Dr. Mann o el d’Edmund, l’home que estima, ella s’inclina pel segon. La pròpia evolució del Dr. Mann, que ens han recordat a frase que es parla d’ell que és una eminència i un far lluminós, tot i que, com després veurem, aquesta sigui discutible. O les reflexions sobre la paternitat, la relació entre en Cooper i la Murph està molt ben retratada (tot i que fa dubtar si en Tom és realment fill seu…).

i05

Insterstellar ens fa conéixer l’extraordinari poeta britànic Dylan Thomas (1914-1953), car versos de la seva poesia Do Not Go Gentle Into That Good Night la van repetint constantment al llarg de la obra. Ràbia, ràbia, contra l’agonia de la llum… Grandiloqüència embriagadora.

M’encanta el twist quan Cooper abandona la Dra. Brand visualment és genial, tot i que fa caure en una gravíssima contradicció en l’argument de la pel•lícula.

Fet que ens du a parlar dels problemes del guió, començant per l’enorme contradicció en l’argument de la pel•lícula. Si en el seu tram final, en Cooper renega de la seva missió i es penedeix d’haver-s’hi enrolat, per què carai quan està en la penta-dimensió s’indica a sí mateix i a sa filla com arribar a la base secreta de la NASA? Si tot seguit li envia el missatge “STAY” (queda’t)? És molt absurd. Si no hi vol anar, que no li indiqui el camí per a que hi vagi!

i04

Tampoc fan rodona la pel•lícula les seves constants inconsistències. Per què no envien robots als planetes on exploren? El Dr. Brand diu que és per què no tenen la capacitat d’improvisar dels humans. El que és una absoluta bajanada. Fan robots amb sinceritat, sentit de l’humor…

Per què el “Wormhole” no el fiquen més a prop de la terra, si és que els “altres” ens volen ajudar, i s’ha d’anar fins a Saturn? Si hi ha uns altres que volen ajudar-nos al terraqüis, perquè no ens traslladen directament al nou planeta? Per què fan que uns pocs escollin per tots, segons uns criteris que, com veurem, són, com a mínim discutibles?

Hi ha molta pressa per a que Cooper marxi de la Terra en la seva missió, al planeta li queda molt poc temps. Ja no es pot conrear blat per culpa d’una plaga, i l’any següent en vindrà una pel blat de moro. Però després passen 25 anys i tot segueix igual.

i03

Si en Cooper és l’únic pilot disponible per a la missió, per què no el van a buscar? Hi arriba, com qui diu, per casualitat i al cap de deu minuts ja va vestit d’astronauta. Com a entrevista de feina per a salvar la Humanitat és just.

La darrera escena del Dr. Brand és patètica. Pobre Michael Caine…

La gran contradicció del Dr. Mann: si es trastoca per què no vol estar sol, per què fuig cap a la base espacial… sol? No li cal intentar assassinar a en Cooper. Ni molt menys recrear-s’hi. De fet, hauria de fer tot el contrari: confessar la seva mentida i marxar tots cap al planeta d’Edmund.

I més enllà del guió, hi ha un problema moral: a qui es vol salvar? Es parla d’Humanitat, però només surten banderes americanes. Aquí seria interessant de saber quins criteris va emprar l’equip del Dr. Brand per a escollir els 100.000 embrions que han de salvar a la Humanitat. I això donaria per a una nova entrada al bloc. Com serà la nova Humanitat: exclusivament anglòfona? Quines races hi seran representades o en quin percentatge? Per començar, no és possible saber els percentatges de la població total que hi ha la Terra, però prenent xifres de la ONU, al món, aproximadament hi ha tants blancs com xinesos, però del que més hi ha són de mestissos. I quina mena de coneixements rebran? Sabran Història, Filosofia, Llengües, Art? No es salva cap obra d’art? Com a missió fundadora d’una nova societat és realment anti-materialista i anti-fetitxista. Em produeix una certa sorpresa.

i06

A més, com s’alimentaran? En el millor dels casos, a la nova colònia hi hauria 5 adults; però en realitat la només n’hi sobreviu un, la Dra. Brand. Quants bebès serà capaç de cuidar a l’hora, la doctora Brand? Cinc? Deu? Vint? Fins a que “neixin” els 100.000 òvuls fecundats, quantes generacions passaran? No hagués estat bona idea d’incloure a l’expedició una pedagoga o una mainadera? I no ho dic en broma. La Dra. Brand serà una gran astrofísica, però sap que és un Dalsy? Tindrà paciència per a dedicar tota la seva vida a l’educació de generacions de nens. Se’n durà com a lectura els llibres del Doctor Estivill (espero que no) o el Mecanoscrit del Segon Origen (espero que sí)? La resposta ens la dóna la mateixa pel•lícula, quan en Cooper es desperta, a l’estació espacial on ha anat a parar (l’estació Cooper) el primer que veu són un nens jugant a beisbol… Molt representatiu del gènere humà no acaba de ser…

El que em fa lligar en el fet que la darrera escena. La pel•lícula podria haver acabat de moltes maneres, però l’escollida per Nolan és molt discutible. Com diu Emilio de Gorgot a la seva crítica a Jot Down, sembla que no la sap acabar i empri dos Deus ex Machina consecutius. Jo, el primer, l’entenc i el trobo molt enginyós. El segon, sembla que hagi estat escrit per l’Spielberg, pretesament lacrimogen, l’escena en la que es retroben Cooper i Murph la trobo directament lamentable, freda, però, el que és pitjor: incoherent. L’estació es diu Cooper (per la Murph), el seu pare és un súper-heroi que acaba de salvar a la Humanitat i quan es desperta a l’hospital (no gens modern, de fet sembla dels anys 80), se’l tracta sense cap mena de deferència. Ningú no el va a veure. I el duen a veure a la seva filla (ja anciana), que està a punt de morir. De fet, arriba en el precís moment. A l’habitació es troba a tota la seva família, nets i besnéts i, en Cooper, que tan s’ha sacrificat per la seva filla, els ignora absolutament.

El que em fa lligar amb el fet que, si hi pot anar en Cooper tan tranquil•lament, per què no envien a ningú a ajudar a la Dra. Brand a cuidar dels 100.000 embrions? La deixen penjada en un planeta feréstec sense més? Què hi fa tota sola!

Aquí sembla que sigui la segona part d'Interstellar: Una Canguro en Apuros, quan pensa: who the fuck is crying now...!

Aquí sembla que sigui la segona part d’Interstellar: Una Canguro en Apuros, quan pensa: who the fuck is crying now…!

Per cert, que el projecte va caure primer en mans d’Spielberg per a que el dirigís. Al cap d’uns anys, el va deixar i en Jonathan Nolan, que era el guionista, li el va proposar al seu germà. I vet aquí. Si la versió del Nolan de vegades es passa en melodramatisme, no vull saber què hauria passat amb en Spielberg.

Finalment, no deixa de ser paradoxal que els millors diàlegs de la pel•lícula se’ls endugui en TARS…

En resum, no crec que els germans Nolan hagin parit un gran guió. Aquí he palesat alguns dels seus errors, Twitter en bull de molts més. No entraré amb les comparacions amb 2001: Space Odissey o Solaris, de qui veu (com de moltes altres), però em sembla que és del tot natural. Però el conjunt de la pel•lícula és un espectacle fascinant i captivador. Serà un mal guió, però quina gran pel•lícula!

 

Més crítiques a:

http://www.jotdown.es/2014/11/interstellar-grandilocuencia-fallida/

http://www.jotdown.es/2014/11/2014-una-odisea-del-espacio/

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2805131/Does-new-film-Interstellar-realistic-black-hole-Movie-s-special-effects-result-important-scientific-discovery.html

http://www.elseptimoarte.net/-interstellar–rabia-rabia-contra-la-muerte-de-la-luz-22210.html

http://www.metacritic.com/movie/interstellar/critic-reviews

 

Advertisements

One thought on “Interstellar: llum i foscor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s