Home
Retrat d'Anita Berber (1999-1928), actriu i ballarina alemanya, famossísima a la seva època, que va viure molt molt ràpid i va deixar un bonic cadàver després d'una vida disbauxadíssima.

Retrat d’Anita Berber (1999-1928), actriu i ballarina alemanya, famossísima a la seva època, que va deixar un bonic cadàver després d’una vida disbauxadíssima.

Si de París, me’n vaig “endur” la obra de Fernand Peles, del meu darrer viatge recupero la obra d’Otto Dix, un artista… degenerat! Sopant al Reinhardt’s (el meu restaurant preferit de Berlín), farcit com està de les obres d’artistes prohibits pels nazis, m’ha semblat una bona idea que recordem a aquest fantàstic pintor saxó.

Els nazis consideraven que l’art d’avantguarda com a menyspreable, per considerar-lo no-alemany i influenciat per jueus i bolxevics. Els avantguardistes es considerava que pintaven Entartete Kunst (Art Degenerat) i se’ls va prohibir d’exposar, moltes de les seves obres van ser requisades i, en alguns casos, destruïdes. Aquesta prohibició afectava a pintors tan alemanys com a estrangers, como ara Marc Chagall, Edvard Munch, Paul Klee, Vasily Kandinsky o Max Beckman, Eugen Hoffmann i, el que és una de les principals figures alemanyes en la pintura del segle XX, n’Otto Dix.

Autorretrat de Dix.

Autorretrat de Dix.

Dix (1899-1969) neix en el si d’una família obrera, però amb una gran sensibilitat artística, que l’animaran a emprendre estudis en art, que culminaran a l’Escola d’Art de Dresden, on experimenta amb diversos corrents d’avantguarda, com el cubisme, el dadaisme o el futurisme. Tot i que on més còmode es sentirà, serà a través de l’expressionisme.

Amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial, s’allista com a voluntari, però ben aviat es trobarà amb els horrors de la guerra. I la seva sèrie de dibuixos i pintures que mostren l’horror de la mort a les trinxeres, fet que popularitzarà la seva obra però, en el futur, els nazis no li ho perdonaran. Per cert, que com a membre d’una unitat d’ametralladores, va lluitar a la batalla del Somme, enfrontant-se a cèlebres soldats britànics com en Siegfried Sassoon, en C.S. Lewis o en J.R.R. Tolkein. Per sort, es veu que ni els uns ni els altres tenien massa punteria. Dix va acabar la guerra al llit d’un hospital. Havia estat ferit en diverses ocasions, però la darrera, una greu ferida al coll, gairebé acaba amb la seva vida.

Un dels seus esfereidos dibuixos sobre l'horror de la guerra.

Un dels seus esfereidos dibuixos sobre l’horror de la guerra.

El 1921, viatge a Dusseldorf, on l’uròleg Hans Koch li encarrega un retrat seu i de la seva dona, la Marta Koch. Pintor i model s’enamoraran perdudament i fugiran a corre-cuita i d’amagat a Dresden, però el Dr. Koch no es va prendre gens malament la fugida, car feia un temps que mantenia un tòrrid affair amb la germana petita de la seva dona, amb qui es va casar finalment. En Dix i en Koch esdevingueren cunyats i van mantenir una estreta amistat al llarg de la seva vida.

Retrat del Dr. Koch.

Retrat del Dr. Koch.

Després de viure a Berlin i Dusseldorf, el 1926, en Dix torna a Dresden, on es fa càrrec d’una càtedra a l’Acadèmia d’Art, càrrec que ocupa fins al 1933, quan, després de l’arribada al poder dels nazis, ell és un dels primers catedràtics en ser destituïts. La seva obra és prohibida i, en molts casos, confiscada i destruïda. Tot i que es retira de la vida pública, segueix pintant, sempre vigilat per la Gestapo, que l’arriba a engarjolar dues setmanes per la seva presumpte implicació en un complot per a assassinar Hitler. El 1945, és forçat a allistar-se de nou i serà fet presoner dels aliats, que l’alliberaran poc després.

Un cop acabada la guerra, Dix no troba el seu lloc en la nova pintura alemanya de post-guerra, tot i que rep constants premis i homenatges tant a l’RDA com a l’RFA. Mor l’any 1969.

Retrat de Sylvia von Hayden.

Retrat de Sylvia von Hayden.

La gran part de la seva obra es pot veure al Museu d’Art d’Stuttgart.

http://www.ottodix.org/

http://elojocacodilato.com/2014/02/26/la-mujer-del-monoculo-otto-dix-y-la-alemania-de-entreguerras/

Advertisements

One thought on “Otto Dix: un artista degenerat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s