Home

Cal destruir l’art, perque no és art.

ISIS 02No deixa de ser en certa manera paradoxal que ens escandalitzem per la destrucció d’unes obres d’art que no sabíem que existien i que, de no ser per la seva pròpia destrucció, mai no n’hauríem sentit a parlar.

A part de la divertidíssima i enginyosa resposta de Panarabiquer: http://www.panarabiaenquirer.com/wordpress/islamic-state-wins-prestigious-turner-prize-modern-art/

La resta de reaccions, sempre de mitjans occidentals o occidentalitzats, han condemnat la destrucció de del Museu de Mosul, com a actes “vandàlics”, “fruits de la ignorància” i de la “barbàrie”. Res més lluny de la realitat…

La base teològica de l’Estat Islàmic és el salafisme. Aquest moviment sunnita va sorgir a mitjans del segle XIX, i pretenia dur a terme una sèrie de reformes per tal de modernitzar les societats islàmiques, lluitant de manera no violenta contra la colonització occidental.

Pels salafistes, i això cal tenir-ho clar, modernitat no és sinònim d’occidentalització. És el propi Islam qui pot donar les eines per a la seva modernització. Però no l’Islam actual, que, sostenen, ha estat contaminat per cristians o per heretgies islàmiques. Cal tornar a la puresa de l’Islam.

Dins d’aquesta puresa inicial, hi ha la convicció que Alà no pot ser representat gràfica, com tampoc ho pot ser el profeta o altres elements propis de la religió islàmica.

A cops de mall.·.

A cops de mall.·.

De la mateixa manera, cal destruir qualsevol representació filosòfica o religiosa aliena a l’Islam: per ser pagana. No és ni vandalisme ni ignorància. Sinó que tot el contrari. Sinó pura teologia salafista. És voluntat de modernització.

Una iconoclàstia que té les seves arrels en el propi judaisme, del que beuen les altres religions monoteistes. Déu, el nostre déu, és l’innombrable. I l’Antic Testament és ple d’exemples d’aquesta iconoclàstia (com per exemple, el clàssic episodi del Velló d’Or), de la que el Nou Testament no n’és aliè. De fet, caldria veure en el Cristianisme Imperial (quan esdevé la religió oficial de l’Imperi Romà), l’inici de la desviació de molts dels postulats inicials predicats per Jesús.

El lloc on era un dels Budes de Bamiyan.

El lloc on era un dels Budes de Bamiyan.

Així, quan els taliban ensorren els Budes de Bamiyan, quan al-Qaida de Siría destrossa Palmira o Mardin, quan Boko Haram destrossa els mausoleus de Timbuctú, quan Estat Islàmic esmicola les estàtues del museu de Mosul, no fan més que imitar als reformistes protestants europeus del segle XVI. Aquells que a Anglaterra van destruir el 90% d’obres catòliques, als calvinistes que van arrasar les esglésies d’Holanda o els luterans que feren al mateix a la majoria de ciutats i pobles alemanys. Aquells protestants que van voler modernitzar Europa, despaganatitzant-la, expulsant de la religió ritus i idees màgics.

Una iconoclàstia de la que no han estat alienes els liberals espanyols del segle XIX (destrucció de Ripoll) o les esquerres del XX.

No es destrossen les estàtues per què siguin art, sinó per què són símbols religiosos.

Reclamem als musulmans que siguin moderns i la modernitat (també) és això. Cal destruir l’art.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s