Home
Autorretat, van Gogh, 1887. En van Gogh és com en Mozart. Que encara que et diguin que és molt bo, és que és molt bo i veure'l en viu és una experiència.

Autorretat, van Gogh, 1887. En van Gogh és com en Mozart. Que encara que et diguin que és molt bo, és que és molt bo i veure’l en viu és una experiència.

Dues bones notícies en una: la Fundació MPAFRE ha obert una nova exposició d’art a Barcelona i la inaugura amb obres procedents dels museus parisencs d’Orsay i l’Orangerie.

No és gens habitual de veure un van Gogh a Barcelona. Així que, ni que sigui per aquest detall, ja val la pena que ens apropem a la Casa Garriga-Nogués (1) per tal de gaudir-ne.

L’excusa: “El Triomf del Color”.

Dones de Tahití o A la Platja, Gauguin, 1981. Un clàssic als exàmens d'Història de l'Art de COU.

Dones de Tahití o A la Platja, Gauguin, 1981. Un clàssic als exàmens d’Història de l’Art de COU.

L’exposició ens trasllada als inicis de la modernitat artística. Como avança Baudelaire: “voldria uns prats pintats de vermell, un arbres blaus: la natura està mancada d’imaginació”. Així, els artistes, cada vegada més, s’aniran alliberant de les línies per a subratllar les formes. Faran que siguin els colors els que es barregin directament a la tela. La subjectivitat de l’artista, les seves sensacions, la seva visió, es posaran per davant de qualsevol altra premissa. L’artista es fa amo de la seva obra.

A la mostra, veiem un total de 72 obres. Algunes de molt destacades, com l’Autoretrat d’en van Gogh (un d’ells, vaja; el de 1887), Dones de Tahití o A la Platja, d’en Gauguin.

A part d’aquests, obres menors d’artistes extraordinaris com en Cézanne, en Toulouse-Lautrec, en Seurat, en Renoir, en Matisse, en Monet i en Picasso, molts d’ells representats amb una única obra.

I, finalment, obres de pintors que podríem considerar com a menys interessants, si els hem de comparar amb els “monstres” que hem citat, com ara en Signac, en Sérusier, en Bonnard o l’Émile Bernard, de qui a més han escollit tres obres que li fan més mal que bé si és que no coneixes prèviament l’obra de l’artista.

Dones Bretones amb Paraigües, Emile Bernard, 1892. Aquest quadre no li veig gens la gràcia. No sé què en penseu. La noia del mig...

Dones Bretones amb Paraigües, Emile Bernard, 1892. Aquest quadre no li veig gens la gràcia. No sé què en penseu. La noia del mig…

Pel comissari de l’exposició, en Pablo Jiménez Burillo, el color esdevé el camí que duu de l’impressionisme fins a la pintura d’avantguarda. Un camí que, modestament, us animo a recórrer.

A part de les visites guiades, la Fundació MAPFRE ha organitzat tallers d’art per a canalla de 4 a 6 anys als caps de setmana.

Grand Nu, Renoir. 1907. No és el seu millor quadre, però és el que exposen i jo sóc molt fan d'en Renoir.

Grand Nu, Renoir. 1907. No és el seu millor quadre, però és el que exposen i jo sóc molt fan d’en Renoir.

Per a saber-ne més:

http://www.abc.es/cultura/arte/20151009/abci-gogh-gauguin-matisse-estrenan-201510081930.html

Nota:

(1) A la cèlebre mançana d’or, hi ha la casa Garriga-Nogués, un magnífic edific que el banquer Rupert Garriga-Nogués (Barcelona, 1877-1935) es va fer construïr per l’arquitecte Enric Sagnier (1858-1931). La familia del banquer el va ocupar fins al 1936 i, després, ha tingut diferents usos. Fins no fa massa era la seu de la Fundació Francisco Gòdia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s