Home

Havíem deixat a en Franco convalescent de la seva greu ferida al ventre (o baix ventre). El flamant comandant és destinat a Oviedo, de 1917 a 1920. Aquell darrer any, durant un curs a Madrid, coneix al tinent-coronel Millán-Astray, amb qui de seguida es fan amics. El tinent-coronel li comenta el seu pla de crear un “Terç d’Estrangers”, l’embrió de la Legión Española. A en Franco li entusiasma la idea i, al cap d’uns mesos, es convertirà en el comandant de la 1ª Bandera. El 1923, es casa amb Carmen Polo, a qui havia conegut a Oviedo. I el 1926, neix la seva filla Carmencita… o, almenys, això és el que diu la història oficial.

Els rumors sobre Carmen Franco
En un article a El Mundo, es plantegen alguns dubtes sobre l’origen de Carmen Franco y Polo. Per exemple, la manca de fotografies seves fins que no va acomplir els 10 anys. O que no hi hagi fotografies de Carmen Polo embarassada. Algunes fonts, afirmen que Carmencita va néixer el 1928 i ningú no sembla recordar qui foren els seus padrins de bateig. Tot plegat, ha fet conrear tota mena d’especulacions.

La més estesa d’elles, afirmaria que en Franco era impotent i que la Carmencita seria adoptada. En realitat, seria filla del seu germà, en Ramon Franco (1896-1938), i una amant seva que va conèixer al Protectorat del Marroc, que morí poc després del part. Pel que en Francisco es feu càrrec de la criatura i matava dos ocells d’un tret: li feia un favor al seu vividor i entremaliat germà (republicà) i ell aconseguia tenir una filla.

En Ramon Franco Bahamonde. És difícil de no trobar-li una foto que no surti amb aquesta cara de murri.

En Ramon Franco Bahamonde. És difícil de no trobar-li una foto que no surti amb aquesta cara de murri.

Així ho explicava en José Luis de Vilallonga, segons la versió del cèlebre falangista Ángel Alcázar de Velasco. No de manera directa, però sí que ho insinua el seu biògraf francès en Philippe Nourry.

Més enllà de la mofa que hi fan els editors del vídeo, no deixa de ser un dels primers testimonis gràfics de tota la família Franco y Polo junta.

Ricardo de la Puente: un cosí massa republicà

Però en Ramon no va ser l’únic familiar d’en Franco aviador i republicà. En Ricardo de la Puente Bahamonde (1895-1936) era cosí-germà d’en Francisco Franco, però en tenia més de germà que de cosí. Ricardo tingué una trajectòria similar a la del seu cosí Ramon, esdevenint un dels millors pilots de la seva generació. Essent el cap de l’aviació republicana a Astúries, es va negar a bombardejar als obrers revoltats, fet que provocà que en Francisco Franco, el destituís i li digués: “Ricardo, un día me veré obligado a fusilarete”, o això diuen.

Ricardo de la Puente Bahamonde.

Ricardo de la Puente Bahamonde.

Després de la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936, en Ricardo de la Puente és destinat al Marroc, com a Cap de les forces Aèries del Nord d’Àfrica i comandant de l’aeròdrom de Tetuan (capital del Protectorat). Al juliol d’aquell any, es manté fidel a la República. Intenta resistir en va. I s’ha d’acabar rendint. Al seu aeròdrom aterrarà poc després el seu cosí Francisco Franco, procedent de les Canàries. Quan li expliquen el que ha succeït, no dubte ni un segon: ordena l’afusellament del seu cosí, que tindrà lloc després d’un consell de guerra.

Tot i que li hagués correspost, en Franco no es va atrevir a signar l’ordre, que dugué la signatura del general Ordaz.

 

Aquest era en Franco. Han estat dues brevíssimes pinzellades, d’un personatge tenebrós, rocambolesc i enigmàtic, però espero que us hagin agradat. Com a detall final, hi ha una altra anècdota d’ell que em va cridar l’atenció. I és que tot i haver passat els primers anys de la seva vida com a militar al nord del Marroc, territori que fou protectorat espanyol fins al 1956, quan en Franco es va enlairar en el seu avió a l’agost de 1936, no hi va tornar mai més.

 
Apunts finals
En Ramon Franco se’l coneix com el germà díscol d’en Franco. De carrera militar, també es va graduar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo, però d’una manera molt més brillant que no pas en Francisco, essent de la seva promoció el 37 de 321.

Inquiet i aventurer, el 1920 entra a l’Acadèmia d’Aviació i es diploma com a pilot, tenint destacadíssimes actuacions a la Guerra del Rif. Però el que el farà famós és el vol transoceànic amb l’avió Plus Ultra, juntament amb altres dos pilots. Allò el converteix amb un heroi nacional. El 1930, es revolta contra ma monarquia, i es veu forçat a exiliar-se. Torna amb l’arribada de la República, i el 1931 aconsegueix l’acta de Diputat a les Corts espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya, per Barcelona.

L’esclat de la Guerra Civil el troba en un càrrec a l’Ambaixada espanyola a Washington. Vol tornar per defensar la República, però l’Azaña li ho desaconsella. Poc després, el seu germà esdevé Generalísimo y en Ramon torna per posar-se del seu costat. És destinat a una base aèria de Mallorca. El 1938, quan es dirigia a Barcelona per a bombardejar-la, el seu avió es va estavellar enmig del Mediterrani.

Se sap que en Ramon Franco era un bon vivant, faldiller i molt simpàtic. Res a veure amb el seu germà Francisco…

Bibliografia:
http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/709/1242511202.html
http://www.elmundo.es/cronica/2004/457/1090254240.html
Hi ha dotzenes de biografies sobre en Franco, les que conec i m’han agradat són:
PRESTON, Paul: Franco: Caudillo de España
CARDONA, Gabriel: Franco no estudio en West Point
VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel: Autobiografía del general Franco
VILALLONGA, José Luis de: El Sable del Caudillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s