Home

Resum: els museus com a còmplices de la difusió de l’art contemporani farsant: el cas del MACBA?

macba-museu-dart-contemporani-barcelona

Es parla i s’ha parlat molt de la farsa de l’art contemporani. Des de la famosa “Merda d’Artista” de Piero Manzoni fins a les polèmiques subhastes on en Damien Hirst licita sobre les seves pròpies obres per a fer pujar el valor (el preu) de les seves obres. Passant per tants exemples, que seria impossible enumerar-los tots.

Efectivament, l’art també s’ha convertit en un negoci. Com s’ha esdevingut amb qualsevol activitat humana en aquesta fase del capitalisme on l’especulació ho impregna tot. Si les nostres pròpies llars o l’alimentació han estat afectades pels efectes especulatius (augmentar artificialment el valor d’un objecte per tal d’enriquir no el seu venedor), que són aspectes fonamentals per a la mera dignitat d’una persona, què no succeirà amb els mers capricis i entreteniments, com ara la gastronomia, el futbol o l’art.

I evidentment, podem denunciar a crits la culpabilitat dels artistes. En molts casos, bons dissenyadors amb provocatives idees, excel·lents experts en màrqueting i còmplices necessaris entre els galeristes i les cases de subhastes.

Però aquí no s’acaben els culpables. N’hi ha d’uns d’essencials en tot l’entramat de focs artificials i fum que és, en molts casos, l’art contemporani: són les institucions públiques i les fundacions (pretesament privades) en mans d’aquelles institucions. Polítics, funcionaris, comissaris d’exposicions han de justificar la seva feina i sous omplint parets i espais. Que en molts casos no fan més que reforçar la imatge d’aquests museus com a espais buits.

Un exemple paradigmàtic poden ser les actuals exposicions del MACBA. Sé que del MACBA es podran dir moltes coses bones i moltes de dolentes. Però les actuals exposicions que s’hi mostren semblen voler donar la raó a aquells qui afirmen que el MACBA, com a peça del puzle de la “Marca Barcelona” no és més que espai ultramodern i sense ànima. Que cal omplir l’espai amb el que sigui.

  • Espècies d’Espais. El punt de partida d’aquesta exposició és la obra de l’escriptor francès Georges Perec (1936-1982), conegut, en paraules del comissari de l’exposició, “per la seva tendència obsessiva a llistar el que passa quan no passa res”. Vatua aquí que l’exposició és un immillorable homenatge al l’escriptor. Per què aquesta és una successió d’objectes (obres d’art, en diu el comissari) que ens volen fer reflexionar sobre l’ús que en fem de l’espai. Aquesta exposició es pot veure des del 16 de juliol fins al 24 d’abril. Nou mesos. Nou mesos al MACBA.
L'inspirador de l'exposició, en Georges Perec.

L’inspirador de l’exposició, en Georges Perec.

  • Desitjos i necessitats: noves incorporacions al MACBA. Parteixo de la base que deu ser difícil esbrinar quins són els artistes actuals que cal tenir al museu. Factors com el pressupost propi o la competència d’altres museus, dificulten la tasca d’escollir què comprem. I manca la perspectiva històrica. Per què es tracta, com deia, de justificar un pressupost anual, d’omplir parets, d’omplir espais. I és que algunes de les obres acabades d’adquirir són, com a mínim, discutibles.

Un exemple, em sembla la obra del libanès Walid Raad(1) (Chbanieh, 1967- ) on ens explica l’origen de la seva obra “Furgar sobre coses que jo, potser, rebutjaria: Índez XXVI – Vermell”. En Raad ens comenta “En aquesta paret, hi ha els noms escrits en àrab dels homes i les dones que van treballar al Líban com a pintors i escultors al segle passat. Són els noms que jo he anat rebent telepàticament enviats per artistes del futurdurant els últims nou anys. Si mai heu experimentat, com m’ha passat a mi, la recepció telepàtica, sabreu que no et pots refiar mai dels senyals telepàtics…” Bla. Recepció telepàtica. Preu de l’obra? La directora de la Fundació MACBA, l’Ainhoa Grandes, en unes declaracions realitzades al diari Ara (2), va declinar revelar-ho per temes de confidencialitat… Si bé la Fundació MACBA és una entitat privada, en formen part  l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura, pel que una mica de transparència fóra aconsellable.

“Furgar sobre coses que jo, potser, rebutjaria: Índez XXVI – Vermell”, la pared d'origen telepàtic d'en Raad.

“Furgar sobre coses que jo, potser, rebutjaria: Índez XXVI – Vermell”, la pared d’origen telepàtic d’en Raad.

  • Miserachs Barcelona. El MCBA té tot l’arxiu Miserachs així que té molt de mèrit fer una exposició de Miserachs sense fotografies d’en Miserachs. Val a dir que, comparades amb la resta d’exposicions, aquesta és la millor. El plantejament almenys és original. En una primera sala, agafen fotografies d’en Miserachs i les amplien fins a donar una mena d’efecte 3D, que té el seu punt. A la sala del costat, en una gran cambra on les parets van canviant de color, van apareixent i desapareixent persones que va fotografiar en Miserachs. A la tercera sala, un vídeo mostra imatges de les fotografies d’en Miserachs.

 

En resum, no puc per menys que reconèixer la dificultat de decidir entre el que és bo i el que és una farsa en l’art actual. Però per aquest motiu cal millorar el rigor i la transparència. A risc que m’apedreguin els meus amics museòlegs: no us refieu dels museus.

 

Notes:

(1) El fet que en Walid Raad i les seves parets (si teniu curiositat, mireu la seva obra a Google), hagi exposat part de la seva obra al MoMA de Nova York, al Walker Art Center de Minneapolis, al Guggenheim Museum de Nova York, a la Tate Modern de Londres o al Centre Georges Pompidou de París, no em diu que sigui un gran artista, ans un decorador de parets amb grans dots per a les relacions públiques.

(2) http://www.ara.cat/cultura/Macba-exposa-adquisicions-darrers-anys_0_1376862492.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s