Home

Més enllà del títol cridaner, fer un ranking de bellesa (de fet, de pràcticament qualsevol cosa) és un absurd exercici de subjectivitat. Però si em demanéssiu un, sense cap mena de dubte, l’església de Sant Nicolau de València ocuparia una de les posicions principals (1).

valencia-001L’exuberància de Sant Nicolau et deixa corprès. És tan fastuosa, que no saps on mirar. A sota, us deixo uns links pels que estigueu interessats en saber-ne més detalls des del punt de vista artístic. Jo us faré ara una aproximació històrica.

Any 1238. Després d’un setge de cinc mesos, i sense possibilitats de resistir al seu interior o rebre ajuda de l’exterior, el darrer governador musulmà de Balansiya, en Zayyan Ibn Mardanix, pacta la rendició de la ciutat a les tropes de Jaume I, qui entrà a la ciutat el 9 d’octubre, dia del País Valencià.

En la nova organització de la ciutat, no hi tenen cabuda els musulmans. Els qui no han marxat voluntàriament amb en Ibn Mardanix, són expulsats. I les seves mesquites, com passa a totes les ciutats conquerides pels cristians, són enderrocades o convertides en esglésies.

valencia-002En el Llibre de Repartiment (1239), en Jaume I ordena la construcció de dotze esglésies, i donà els terrenys d’una de les mesquites (2) a l’Orde dels Predicadors (els Dominics) per a que hi facin una parròquia i un convent. La parròquia s’acaba el 1245, essent una de les més antigues de la ciutat. Aquest és l’origen de Sant Nicolau.

El segle XV és l’època de major esplendor de València, que esdevé la ciutat capdavantera de la Corona d’Aragó. L’auge econòmic fa que es construeixin molts dels seus edificis més famosos, com la torre del Micalet o la Llotja de la Seda (amb les seves curioses gàrgoles pornogràfiques). També en aquest segle, la família Borja promou una sèrie de reformes a Sant Nicolau, essent la de 1455 una de les més importants, engrandint-la fins a les mides actuals. Un darrer apunt del segle XV, és que és l’època de Sant Vicent Ferrer, d’Ausiàs March i d’en Joanot Martorell. Un veritable segle d’or.

valencia-005El segles XVI i XVII no són bons per a València, que va veure la seva economia minvava. El descobriment d’Amèrica, desvià moltes inversions; les guerres de les Germanies, la dessagnà; l’expulsió dels moriscos, despoblà grans territoris de les zones rurals. A part de patir cruents epidèmies de tota mena.

El segle XVII també és el segle del Barroc. I a la ciutat de València algunes esglésies “s’actualitzen” essent decorades en aquest nou estil. En la que es fa la millor feina és l’església de Sant Nicolau i Sant Pere de Verona, aquest darrer sant fou afegit amb posterioritat.

Però el de Sant Nicolau és un cas especial. L’exuberància de les seves pintures fan que hi hagi més superfície pintada (1.904 m2) que a la Capella Sixtina (800 m2)!!! El conjunt escultòric fou executat per en Pérez Castiel (1690-1693); mentre que les fastuoses pintures van ser executades per en Dionís Vidal, sobre un projecte d’Antonio Palomino (1700). Tanmateix, també es conserven pintures anteriors d’en Vicent Macip, en Joan de Joanes o en Yáñez de la Almedina, entre d’altres. A sota podreu llegir les seves apassionants biografies (resumides).

valencia-006Al segle XIX es feu un recreació neogòtica de la porta que dóna a la plaça de Sant Nicolau (una actuació habitual, tal i com es feu, entre d’altres edificis, a la Catedral de Barcelona). Però els frescos no trigaren a deteriorar-se, així que l’any 1920, en Josep Renau Montoro ja feu una primera restauració. Duran el mes de juliol de 1936, fou saquejada, però patí menys d’altres que d’altres esglésies valencianes. Passada la guerra, no s’hi realitzà cap actuació de conservació i les pintures murals seguiren fent-se malbé fins que fa uns anys estaven totalment negres. Fins que al 2012, la Fundació Hortensia Herrero (no hi tinc res a veure… malauradament) decidí posar-hi solució i hi va finançar els 4,7 milions d’euros que ha costat la restauració, que ha estat duta a terme per l’equip de la Pilar Roig, catedràtica de l’Institut de Restauració de la Universitat Politècnica de València i ha comptat amb l’assessorament d’en Gianluigi Colalucci, el gairebé nonagenari director de restauració dels frescos de Miquel Àngel de la Capella Sixtina. Després de 4 anys de feina, 41.000 hores treballades per 100 treballadors, 6.000 fulles de paper japonès per a la fixació de les pintures, 10.000 litres d’aigua destil·lada, entre altres ingents xifres, a més de les tècniques més avançades, la de Sant Nicolau, es considera la feina de restauració més important feta al món fins ara.

Visiteu-la. Val molt la pena. Aneu a València.

 valencia-003

 

.Notes

(1) Les altres dues esglésies preferides serien la Sainte-Chapelle de París i la de Santa Cecilia in Trastevere de Roma. Les catedrals i basíliques formen part d’una altra categoria que, si voleu, ja en parlarem un altre dia.

(2) Altres fonts indiquen que hi hauria la casa d’un notable musulmà, de totes maneres l’habitual és que les esglésies es construïssin sobre antigues mesquites que havien estat construïdes sobre esglésies visigòtiques que havien estat construïdes sobre antics temples romans.

 

Enllaços externs

http://www.fundacionhortensiaherrero.org/

www.sannicolasvalencia.com

http://cultura.elpais.com/cultura/2016/02/04/actualidad/1454598773_537034.html

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/02/03/56b1e146268e3e76538b45cc.html

http://valenciaeconomica.com/la-superficie-pictorica-restaurada-en-san-nicolas-es-mas-grande-que-la-llevada-a-cabo-en-la-capilla-sixtina/

 

Apunts biogràfics

Juan Pérez Castiel (Cascante del Río, Terol 1650-València 1707). Arquitecte i escultor barroc. De ben jove, va a viure a València on desenvoluparà quasi tota la seva obra. Hi destaquen el presbiteri de la Seu de València i la construcció o reforma de les esglésies de sant Valeri, sant Esteve, sant Andreu i, és clar, Sant Nicolau. Fora de València realitzà la de santa Caterina d’Alzira i el palau del Duc de Toscana a Florència, entre d’altres. El seu fill, en Baptista Pérez Artigas i el seu nebot, en Josep Mínguez també foren reconeguts artistes barrocs.

 

Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726). Pintor. Figura cabdal del barroc espanyol, encara que molt poc reconeguda a l’actualitat. Procedia d’una família benestant. Fou el pintor de cambra del rei Carles II d’Espanya, qui l’ennoblí. El rei l’envià a València, ja que els pintors que s’encarregaven dels murals de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats estaven perpetrant un desastre. En Palomino hi va arribar i feu una de les seves millors obres. Les autoritats eclesiàstiques no el deixaren marxar i li proposaren (i ell l’acceptà) un repte inèdit: pintar un fresc de 1.200 m2 a l’església de Sant Joan del Mercat. El més extens del món. La seva obra mestra. Aquesta església fou cremada al començament de la Guerra Civil i actualment s’hi estan fent treballs de restauració. Quan va acabar, va dissenyar els frescos de l’església de Sant Nicolau, que dugué a terme un deixeble seu, en Dionís Vidal. El 1705, deixa València i resideix a diverses ciutats espanyoles. El 1725, morí la seva esposa i es feu ordenar sacerdot. Morí a l’any següent. Gran part dels seus quadres es poden veure al Museo del Prado. Per la seva monumental obra histórico-literària El Museo Pictórico y Escala Óptica se l’ha anomenat el “Vasari espanyol”.

 

Dionís Vidal (València, 1670 – Tortosa, 1719). Pintor barroc. Deixeble d’en Palomino. Format a Madrid, el seu mestre se l’endugué a València, on hi col·laborà en l’execució dels murals de l’església de Sant Joan del Mercat i fou l’encarregat de pintar els de Sant Nicolau, entre d’altres importants esglésies valencianes i terolenques. Va morir a Tortosa, poc abans d’acabar de pintar el fresc de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la catedral.

Dionís Vidal es pinta a un racó de Sant Nicolau, juntament amb el seu mestre, en Palomino. Fotografía de El País. La resta són meves.

Dionís Vidal es pinta a un racó de Sant Nicolau, juntament amb el seu mestre, en Palomino. Fotografía de El País. La resta són meves.

Hernando o Fernando Yáñez de la Almedina (Almedina, Ciudad Real, 1475 – Almedina, 1537). Pintor renaixentista. De jove probablement viatjà a Itàlia, ja que la seva obra està fortament marcada per la d’en Leonardo da Vinci, en frai Fillippo Lippi i en Giorgione de Castelfranco, entre d’altres. Fins i tot, pot ser que fos deixeble del primer. El 1506 i per un període de vint anys, s’estableix a València, on pintà el retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la catedral (cremat duran la Guerra Civil). A l’església de Sant Nicolau pinta un retaule dedicat a Santa Anna, la Verge Maria i el Nen Jesús. Col·laborà amb el pintor Hernando o Fernando Llanos tan estretament que es pensava que eren el mateix pintor. Té molt d’èxit i la seva producció es quantiosa. Quasi tota l’obra que se n’ha conservat és d’aquest període, on gairebé no surt de València. El 1515, visita breument Barcelona per a realitzar la taxació d’uns quadres que volia comprar l’església de Santa Maria del Pi. Cap al 1525 es trasllada a Conca, on realitzarà les seves darreres obres a la Catedral i per encàrrec d’alguns nobles. Cap al 1532, torna a la seva vila natal , d’on ja no en sortirà.

 

Vicent Macip (Andilla, 1475 – València, 1545). Pintor renaixentista. Pare de Joan de Joanes, tot i que aquest és més molt més conegut, molt crítics consideren al seu pare un pintor de més qualitat. El seu estil, gòtic italianitzant l’aprengué dels seus cèlebres coetanis Fernando Yáñez i Fernando Llanos.

 

Joan de Joanes (València?, c.1510 – Bocairent, 1579), Pintor renaixentista. El més important a València de la seva generació. El seu nom real era Joan Vicent Macip, fill d’un altre important pintor, en Vicent Macip, i pare d’en Vicent Macip Comes, conegut com a Vicent Joanes. La seva obra és de caràcter religiós.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s