Home

Avui he vist un vídeo que m’ha deixat estorat. Com que afecta a l’educació dels nostres fills, el voldria comentar.

Resum: un nen truca a la policia per a denunciar a la seva mare per que l’ha pegat. El motiu: que el nen no va a l’escola. El policia, com a resposta, agafa per banda al nen i li diu que si se n’assabenta que torna a faltar a l’escola, serà ell mateix qui vagi a casa seva a pegar-lo. Personalment, em sembla escandalós.

Una consideració prèvia: en cap moment es demana al nen per què no vol anar a l’escola. És per un motiu intern (prefereix jugar al carrer) o per un motiu extern (pateix bullying o alguna mena de cosa pitjor)? Si és la segona resposta, el nen ja sap que rebrà tant si va a l’escola com si no. Si és pel primer motiu, unes surres el faran millor estudiant? El motivaran a anar feliç a l’escola? És evident que no.

Segons el meu parer, si algú mereix una censura en aquest vídeo (el podem extrapolar), no és pas el nen, ans l’adult responsable d’ell. Obviant la important consideració prèvia, el nen té uns dotze anys: va sol a l’escola? És que no s’ha preocupat d’acompanyar-lo? És que no s’ha preocupat de fer un seguiment dels seus estudis? No té deures, no té exàmens?

Un nen, oh sorpresa, és un nen. Si hi ha nens que volen fer els deures al arribar a casa, jo no els conec. Els nens per se són incapaços de saber la importància d’anar a l’escola, de fer els deures. És per aquest motiu que cal que també aprenguin els hàbits d’estudi. Cal que els acompanyem. Si cal, ens hem d’asseure amb ells per a fer-los. Els hem de recolzar, els hem de corregir, cal que, en aquest aspecte, siguem els seus tutors a casa.

I és evident que els pares anem cansats. Que tots tenim els nostres problemes. Feina, diners, la família, una combinació de tot. No és fàcil, no. Però l’educació dels nostres fills és molt important. Per a ells: és el més important.

I l’educació que reben no és només important per a que d’adults puguin optar a aconseguir una millor feina. No. Una bona educació els farà ciutadans més lliures, els desenvoluparà un esperit més crític cap al seu entorn, els donarà més eines per a gaudir de la vida, més eines per a superar les frustracions que, inevitablement, hauran de fer front al llarg de la seva vida.

Quan arribes al punt de que pegues a un nen, és que has fracassat com a pare. La bona notícia és que sempre tenim la sort de corregir-nos. Quan el pegues és que has arribat a un punt de descontrol vers a una actitud del teu fill que podries haver resolt temps enrere amb una altra resposta.

Quines eines per a resoldre un problema li estem donant a un nen si davant una situació com aquesta la resposta és treure’ns el cinturó? Com li estem dient que ha de resoldre els problemes de la seva vida? Si la resposta a que el nen no vagi a l’escola és pegar-lo, quin és el llindar de les surres? Quan vingui no pari taula? Quan respongui malament?

I m’expresso des de la humilitat. No sóc un pare perfecte. Ni sóc un hippy, ni un new age. Intento pensar a través de la lògica. També m’equivoco i moltes vegades també estic cansat i tinc les meves pròpies cabòries, però això no treu que no tingui clar que la resposta mai no ha de ser una bufetada, en cap cas. Els nostres fills s’han de sentir respectats i estimats.

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s