Home

Primer de tot, no vull dir que els pintors italians dels segles XIII al XV no sapiguessin pintar. La seva obra mereix una anàlisi complexe i profunda per entendre el seu estil, la seva simbologia i el que ens volien transmetre.

Ni tinc el temps (ni els coneixements), per a desenvolupar-ho, però no m’he pogut resistir a pujar-vos unes quantes imatges que, com a mínim, em semblen poc afortunades sobre com es representava a Jesús com a bebè al Trecento i al primer Renaixament italià. Tots són quadres de la Gemäldegalerie de Berlin.

Les fotos no són de la millor qualitat, però als museus no es pot usar el flaix. Comencem pel Trecento (el gòtic italà)

 

Tríptic, d’en Grifo di Tancredi

2017-01-gen-030Grifo di Tancredi. No se sap massa res de la seva vida personal, ans que va viure a la Toscana entre 1271 i 1312. És a dir, que estaria a cavall entre el Duocento i el Trecento. Antigament, se l’anomenava Maestro di San Gaggio. Tot i que la seva obra encara mostra les influències bizantines de l’art italià anterior al segle XIV, ja es deixa preveure els nous aires que duran Cimabue i Giotto en la pintura gòtica italiana. Aquest tríptic, pintat cap al 1285, és un dels més antics que s’hi conserven.

 

Mare de Déu amb l’Infant, d’en Maso di Banco

2017-01-gen-029Maso di Banco (Florència ? – 1348). Fou un dels alumnes més destacats del grandíssim Giotto, amb qui hi col·laborà estretament fins a la mort del mestre. El 1348, l’epidèmia de la pesta bubònica va arrassar el nord d’Itília i sembla que en di Banco va ser-hi una de les víctimes. Aquesta pintra és considerada com una de les millors de la seva obra. Una de les possibles explicacions per entendre per què va pintar així al nen Jesús és per que, sovintment, qui pagava el quadre volia que en Jesús se li assamblès a ell o a algun menbre de la seva família.

 

Mare de Déu amb l’Infant, d’en Lippo Memmi

 2017-01-gen-031

Mare de Déu amb l’Infant, d’en Lippo Memmi

2017-01-gen-032Lippo Memmi (Sièna, 1280-1356), és un dels màxims representants de l’Escola de Siena, que juntament amb la de Florència, van encapçalar l’art a la Itàlia del segle XIV. Memmi era el cunyat de Simone Martini (1284 – 1344), un dels gran pintors medievals italians. El fa influir profundament i col·laboren plegats en nombroses pintures.

 

Tríptic, d’en Agnolo Gaddi

2017-01-gen-033Agnolo Gaddi (1350-1396), va ser un mer seguidor de Giotto. En Gaddi, segins els crítics, no va aportar res de nou a la pintura. De fet, la representació dels rostres només assoleix expressions buides o tristes. Tot i així, val a dir que va gaudir de molt d’èxit en vida. Per cert, que sempre m’han fet gràcia aquestes representacions del nen Jesús amb la Verge Maria amb una teta fora. Avui en dia seria escandalós. En canvi, en l’art de l’època era del tot normal.

Passem al Renaixement.

Mare de Déu amb l’Infant, d’en Fra Angelico

2017-01-gen-034Fra Angelico (Rupecanina, 1395- Roma, 1455) és un dels màxims representants del primer Renaixament italià. Fou un frare dominic. Rebé formació com a miniaturista, però el seu talent l’endugué a emprendre obres de major envergadura. No es té constància que li agradés el licor d’avellana que du el seu nom. El nen Jesús no és especialment lleig (no es pot dir el mateix de la Verge), però crida l’atenció el vestit que du. I és que en aquella època el roig era considerat un color pels homes i el rosa, la seva versió més suau, se’l considerava el color dels nens. El de les nenes era el blau cel, la versió suau del blau, característic del mantell de la Verge Maria.

 

Mare de Déu amb l’Infant en un marc pintat, d’en Lazzaro Bastiani

2017-01-gen-035Lazzaro Bastiani (Pàdua, 1429- Venècia, 1512). Pel fet de trobar-nos al Renaixament no significa que no hi hagués escoles pictòriques que no mantinguessin un estil “antiquat”. La més destacada fou la de Venècia, que encara seguia els models estilístics del Trecento. En Batiani, juntament amb els germans Bellini, són els seus màxims representants.

La presentació al temple, de l’Andrea Mantegna

2017-01-gen-036Andrea Mantegna (Isola di Carturo, 1431 – Màntua, 1506), és un altre dels grans pintors dels primer Renaixament. Entre les seves obres hi destaquen la “Lamentació sobre Crist Mort”, un prodigi de la perspectiva, i la sèrie “Els Triomfs del Cèsar”. Però aquesta presentació al Temple del Jesús-Mòmia i en Sant Josep passant pel “papelón” d’haver de presentar a un fill que no sap que és seu… Amb la marcadíssima diferència d’edat respecte a Maria… Una pintura molt sucosa, vaja. Per cert, en Vasari va definir a en Mantegna com un home de caràcter difícil. Va gaudir de molt èxit en vida i va guanyar molts diners, però se’ls gastava tots en un tren de vida desaforat que sovintment li feia haver de demanar bestretes pels seus encàrrecs. Per cert, va aprendre a pintar al taller d’en Jacopo Bellini i es va acabar casant amb la seva filla.

 

 

Mare de Déu amb l’Infant, d’en Giovanni Bellini

20170212_173414Giovanni Bellini (1424 – Venècia, 1516), membre d’una important nissaga de pintors i cunyat d’en Mantegna. Es podria dir que la seva influència ha arribat fins al segle XXI, ja que aquest nen Jesús es veu que ha influït fortament en el dibuixant Pedro Vera per a crear els seus mítics Ortega & Pacheco. A en Bellini també se’l considera el principal representant del Quattrocento al Vèneto. El seu estil es caracteritza per una gran varietat en la gamma cromàtica i lumínica, que marcarà les bases de la pintura veneciana del següent segle. Entre els seus alumnes més destacats hi ha en Tizziano.

 

Mare de Déu amb l’Infant, d’en Domenico Morone

2017-01-gen-039Domenico Morone (Verona, 1442 – 1518), rebé la influència primer d’en Mantegna i, més endavant, del seu cunyat, en Bellini. Per bé que en Morone és reconegut pels seus quadres de festes o tornejos il·lustrats amb una enorme quantitat de figures minúscules. Aquí podem veure que quan les intentava pintar més grosses, no sempre se n’ensortia.

 

Tots aquests són grans artistes. Celebritats a la seva època. Però als ulls d’avui en dia, les seves obres ens criden l’atenció, per un sentit tant diferent de l’estètica, sobretot si tenim en compte que van conviure amb monstres de l’art com Giotto, Botticelli, Donatello, da Vinci o Rafael (en Miquel Àngel és lleugerament posterior).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s