Home

guardia-01

Des de l’antiguitat, els temples i les escultures eren policromats. Ho va ser la cèlebre porta de Petra i l’Acròpolis d’Atenes, entre una llista inacabable de monuments. Es policromava els exteriors, però també l’interior (recordeu el meu text sobre l’església de Sant Nicolau de València o les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, a l’MNAC, on espero que s’hi quedin per sempre). Aquest costum continuà en el temps, per bé que diverses circumstàncies fan que molts pocs edificis romanguin amb el seu aspecte original. Especialment espectaculars em semblen els pòrtics, dels que a Espanya hi ha dos exemples excel·lents: l’acabat de restaurat de la Col·legiata de Santa Maria la Major a Toro (Zamora) i, el que veurem avui, el de Santa Maria dels Reis a Laguàrdia (Âlaba).

L’origen de Laguàrdia (Guardia en basc) està en un castell anomenat La Guàrdia de Navarra, fet construir pel rei de Pamplona, en Sanç Abarca (1), per a defensar les seves terres, no només de les ràtzies morisques sinó, i molt especialment, de les tropes castellanes. El 1164, Sanç el Savi (2) hi estableix una vila, que anirà adquirint importància i en la que es construiran nombrosos palaus i esglésies. Hi destaca l’església de Sant Joan, començada al romànic i acabada al gòtic, i amb un rar absis quadrat. Però la joia del poble és l’església de Santa Maria dels Reis.

 

Santa Maria del Reis

Es creu que tingué un origen templer, degut a la Torre de l’Abad que hi ha al costat, i des de la que hi ha unes espectaculars vistes de les valls de la Rioja Alabesa. L’església es començar a construir al segle XII, per bé que les principals intervencions tingueren lloc als dos segles posteriors, pel que s’ha de considerar com una església gòtica. Si bé hi ha alguna reforma posterior d’estil renaixentista. El pòrtic fou policromat al XVII. El 1613, en Lázaro de Urquiaga pintava la imatge de la Verge Maria del mainell. Mentre que a finals de segle, en Juan Francisco de Ribero s’encarregà de pintar la resta del pòrtic.

Les talles de les arquivoltes representen àngels tocant instruments musicals, motius vegetals, verges i sants. Al carcanyol dret hi ha les imatges del rei Sanç Abarca i la seva muller (i cosina), Urraca de Castella.

Les arquivoltes vistes des de sota.

Les arquivoltes vistes des de sota.

Al centre del conjunt, al mainell, la veritable protagonista del pòrtic: la Verge dels Reis, agafant el nen Jesús. És una escultura espectacular. Sorprèn la naturalitat de la seva expressió i la posició del seu cos, aixecant lleugerament el maluc esquerra, per a dur el seu fill amb major comoditat.

El mainell amb la Verge dels Reis.

El mainell amb la Verge dels Reis.

Als brancals es representen els apòstols, sis per banda. Cal dir que en Judes Iscariot ha estat substituït per en Sant Pau. Una vegada més podem observar l’extraordinari treball dels escultors (i, posteriorment, dels pintors), ja que cada figura està individualitzada, no només amb la simbologia que els “delata2, sinó que també en la posició dels seus cossos i les expressions dels seus rostres.

Brancal esquerra, amb sis apòstols.

Brancal esquerra, amb sis apòstols.

El timpà està dividit en tres parts, amb relleus historiats de la vida de Jesús i la Verge: l’Anunciació, la Visitació, l’Adoració dels Reis d’Orient, etc. A la part superior, hi ha la Coronació de la Verge.

El timpà.

El timpà.

Aquest pòrtic s’ha conservat en tan bones condicions gràcies al fet que al segle XVI s’hi construí un porxo que el cobreix de l’adversa climatologia exterior.

En resum, si visitar La Rioja Alabesa i recorre’s Laguàrdia són dels millors plaers humans que em puc imaginar; gaudir en viu del pòrtic de Santa Maria dels Reis és un plaer veritablement diví.

 

Notes

(1) Sanç II de Pamplona i I d’Aragó, anomenat també Sanç Garcés II o Sanç Abarca (? – 994) va ser rei de Pamplona i comte d’Aragó. Totes les èpoques de la història són convulses, però sembla que la que li tocà a en Sanç ho fou especialment. Sempre va mantenir una relació complicada amb Castella, però sempre sota el jou del Califat de Còrdova. Era l’època d’en Hixam II, però el poder reia realment en mans del temut d’Almansur. Les tensions a l’Al-Andalus feren esclatar una Guerra Civil entre les faccions d’Almansur i en Galib (un esclau eslau alliberat i convertit a l’Islam, que serví a diversos califes fins a esdevenir un dels principals generals dels seus exèrcits). Els regnes cristians recolzaren a en Galib. Però el geni militar d’al-Mansur els matxucà a la decisiva batalla de Torrevicente (a Sòria, el 981), en la que perderen la vida en Galib i probablement en Ramiro, fill de Sanç II i rei de Viguera (un efímer regne que correspondria al territori septentrional de La Rioja). Poc després, en Sanç II visita Còrdova i signa un tractat de pau amb al-Mansur, en el que inclou entregar-li la seva filla Urraca com a esposa. Aquesta es convertirà a l’islam i es passarà a anomenar Abda, tenint un fill amb l’al-Mansur, el cèlebre Abd al-Rahman ben Sanxul (983-1010), dit Sanchuelo a les cròniques hispàniques. Aquest era un costum relativament habitual, ja que les elits cordoveses tenien un origen sirià o iemenita (mentre que el gruix de la població musulmana era d’origen bereber) estaven fascinats per l’exotisme de les dones cristianes. Així, la pròpia mare d’en Hixam II, era una dona d’origen basc o navarrés anomenada Subh. En Sanç II mor el 994, essent succeït pel seu primogènit en García Sánchez II.

 

(2) Sanç VI dit el Savi (1133-1194). El primer en anomenar-se rei de Navarra. Va heretar un regne dèbil i assetjat pels seus poderosos veïns: Aragó i Castellà, a part de l’oposició de Roma. Però la mort del comte de Barcelona i del rei de Castella i Lleó va desestabilitzar prou aquells territoris com per a que en Sanç es pogués deslliurar de les pressions veïnes. Però quan la situació política tornà a l’estabilitat, esclatà un important conflicte bèl·lic amb Castella, que es va acabar resolent amb un tractat de pau. Casat amb Sança de Castella, fou succeït pel seu fill Sanç VII dit el Fort, per bé que l’estrella de la família fou la seva filla primogènita, na Berenguera, casada amb Ricard Cor de Lleó i, en conseqüència, reina d’Anglaterra, duquessa de Normandia i comtessa d’Anjou. Una reina d’Anglaterra que mai no va trepitjar el seu regne, ja que va acompanyar al seu marit a Terra Santa i d’allà, va anar a viure a França, on hi residí la resta de la seva vida. La seva relació amb Ricard mai no va ser bona. Es tenen seriosos dubtes que arribessin a consumar el matrimoni, a part que es creu que Ricard era, com a mínim, bisexual. De totes maneres, sembla que es reconciliaren poc abans de morir Ricard.

 

Per a saber-ne més

http://www.arteguias.com/iglesia/santamariareyeslaguardia.htm

http://domuspucelae.blogspot.com.es/2011/01/visita-virtual-portico-de-santa-maria.html

http://desdeplazanueva.blogspot.com.es/2015/07/porticos-policromados-2-santa-maria-de.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s