Home

Parteixo de la base que és molt difícil resumir mil anys d’història en un espai tant minúscul com la Sala 3 del Caixaforum de Barcelona, però per aquest motiu, potser no caldria fer exposicions tant inabordables com tractar-hi tota l’Edat Mitjana: el problema és que deixes de tractar temes que són clamorosament importants i els que tractes ho fas tant de passada que no queden ben explicats. Sense citar alguna errada de pes considerable. En resum, no hi he trobat massa diferència entre aquista exposició i un article sobre el tema de la revista Muy Interesante.

Fermall anglès.

Per començar, els objectes que s’hi exposen no criden l’atenció. Val a dir que ja hauríem d’estar avisats. Quan et diuen que presenten peces del British Museum que mai abans no havien estat exposades, de primer penses: òndia, quin privilegi. Però cal ser malpensats i pensar a continuació: per què mai no havien estat mai exposades? Doncs per què estan mancades de qualsevol interès. Puntes de fletxa, fermalls, monedes, una peça d’escacs… En fi, res que no haguem vist mil vegades. Les úniques peces que criden l’atenció són algunes obres d’art sacra que ha cedit el Museu Frederic Marès.

Políptic de la vida de santa Clara, originari d’un monestir en el seu honor a Palència. Procedent del Museu Frederic Marès.

Un altre problema de l’exposició és la descontextualització. Sembla com si el món antic no hagués precedit i influït l’època medieval. Ho fa, quan parlen de la monarquia, que la presenten com un fenomen nou. Però és que a més, als seus textos (al del díptic de presentació, per exemple) s’atreveixen a dir que “els monarques medievals governaven exercint un poder absolut”. Si hi ha un monarca que no és absolut és precisament el rei medieval. Especialment, a la Baixa Edat Mitjana, no existia una clara jerarquia entre els diferents tipus d’alta noblesa. Hi havia territoris que no estaven governats ni sotmesos a vassallatge de cap rei i que eren molt més poderosos que territoris amb rei: els ducs de Venècia o de Borgonya o el comtat de Barcelona, sense anar més lluny, per a no parlar de les repúbliques, com les de Gènova o Florència. Però si alguna cosa van patir els reis al llarg de l’Edat Mitjana van ser revoltes nobiliàries i fins a guerres civils perquè els nobles li disputaven el poder. És l’origen del poder absolut dels reis un dels factors que, precisament, donen per closa l’Edat Mitjana!

El mateix passa quan parlen de la creació dels primers parlaments europeus, com si fos un invent medieval, obviant el Senat de Roma, el Senat dels Cent de Cartago, entre d’altres. Aquí, a més, hi ha un error clamorós al dir que a Espanya al 1188 hi va haver el segon parlament més antic d’Europa… a Espanya?!?!?!?! Espanya no existia el 1188!!! En qualsevol cas, s’hauria de dir que el 1188 es va convocar per primera vegada el parlament del Regne de Lleó… si obviem la Pau i Treva de Déu, convocada a Catalunya a partir de 1027… Muy interesante.

Figura de Crist de finals del segle XII, procedent del Museu Frederic Marès.

En quant als silencis clamorosos… sembla que els textos de l’exposició s’han creat a partir de les peces de que disposaven. No hi entenc massa de museologia, però hauria de ser a l’inrevés, no? A partir d’un discurs, recercar les peces que l’expliquin, enlloc d’adaptar un discurs a través de les peces que has pogut arreplegar. És interessant de saber que a l’illa de la Gran Bretanya hi havia una pila de regnes a l’Alta Edat Mitjana (per si algú no ho sabia), però es podria explicar que passava una cosa semblant a Itàlia, per exemple. A penes se’n parla d’art. Sincerament, parlar de l’Edat Mitjana sense ni esmentar el Trecento, el Cuatrocento o el Renaixement se’m fa molt difícil d’entendre. A part que sembla que Europa era monolíticament catòlica. I ja no només ho dic per les diferents visions de la religió cristiana que hi hagué (Cisma Oriental, arrianisme, càtars…), sinó que s’obvia totalment l’Al-Andalus. I no només en religió, sinó que en temes que pretesament volen tractar a fons. Parlar de vida urbana a l’Europa Medieval obviant la ciutat més poblada d’Europa, Còrdova, és com si parlessin d’art sense esmentar-ne l’art flamenc… ah, que d’aquest tampoc en parlen…

En fi, si voleu una exposició per a seguir repicant sobre vells mites d’Europa i veure peces sense major interès, no us la perdeu. Si el que voleu és entendre una mica amb més profunditat el món medieval, us la podeu estalviar tranquil·lament.

L’exposició es pot veure del 10 de març fins al 18 de juny al Caixaforum de Barcelona.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s