Home

Florència és un dels grans centres històrics, culturals i artístics del món. Visitar-la és un plaer, d’aquells que, probablement cal fer almenys una vegada a la vida. Després de gaudir de la ciutat durant uns dies, he escrit una breu guia turística per si voleu anar o per si us desperto les ganes de visitar-la.

Començo per un parell de “tips”, després us detallo el que vam fer durant els tres dies que hi vam ser i, finalment, us faig cinc cèntims sobre la sorprenent gastronomia local.

Tips:

  • Entrades dels museus i esglésies: es poden comprar per anticipat a través de la web: http://www.b-ticket.com/b-ticket/uffizi/default.aspx. Però atenció per què comprar-los per aquesta via els encareix 4 euros més, això sí, t’estalvies les cues, que en alguns casos (Uffizi) i moments (caps de setmana) poden arribar a ser quilomètriques.
  • En el cas de la cúpula de Santa Maria dei Fiore, la reserva és obligatòria. Reserveu-la el més aviat possible, ja que els dissabtes de seguida queden exhaurides les entrades i el diumenge l’horari és molt reduït, pel que és molt fàcil quedar-se sense entrades.

Amb cames i bona disposició, Florència es pot visitar (almenys el més important) en dos o tres dies. Aquesta és la proposta que us faig basada en el viatge que hem fet la Yolanda i jo:

Dia 1:

Galeria del Uffizi. Molt recomanable. Un dels grans museus d’art del món i el millor del Renaixement. Podem trobar obres d’en Miquel Àngel, en Leonardo da Vinci, en Donatello, etc. Hi ha les millors obres d’en Boticelli i moltes de les més destacades d’en Piero della Francesca, en Fillippo Lippi i en Caravaggio, entre molts altres. La Primavera i El Naixement de Venus són les seves joies de la corona i les seves sales estan sempre plenes.

A cada sala, com a mínim, hi ha una obra d’art d’antologia.

Santa Maria del Fiore. És la catedral de Florència. La seva silueta és la postal florentina per excel·lència. Està composada per les següents parts:

  • Catedral: pròpiament dita. Prescindible (per dins). Cal reconèixer que l’edifici és molt més bonic per fora que per dins.
  • Cripta: Prescindible. El conformen tot un seguit de runes arqueològiques: restes de l’original edifici en l’època de l’antiga Roma i de l’església original, Santa Reparatta. Realment, no té major interès, ja que només queden els fonaments i alguna tomba, però el vídeo explicatiu és molt interessant.
  • Recomanable. Excel·lents panoràmiques de la ciutat, per bé que no són les meves preferides. A més les escales són incòmodes de pujar: són molt estretes i constantment et trobes amb altres turistes que van en sentit contrari. L’experiència pot arribar a ser una mica claustrofòbica! Més bonic per fora que per dins.
  • Baptisteri: Molt recomanable. Una veritable meravella. Tothom parla de les portes, que serà molt interessant pels experts en art, però el que realment em va sorprendre va ser el sostre de mosaic, amb un descomunal pantocràtor i diferents escenes bíbliques i del dia del Judici Final.

El conjunt arquitectònic del Duomo és sublim.

Ponte Vecchio: Prescidible. Una turistada. No té més que una pila de botigues y un bust d’en Cellini. El millor del pont és veure’l des de fora.

Palazzo Pitti. Molt recomanable. Creuant el riu Arno, pel Ponte Vecchio, arribem a aquest monumental palau renaixentista, fet construir pel banquer Lucca Pitti, amb la voluntat de rivalitzar amb els palaus dels Médici, de qui no obstant era amic personal i aliat polític. Però unes dècades més tard, els seus descendents, arruïnats, els hi van vendre el palau a l’Elionor de Toledo, esposa de Cosme I de Médici, convertint-lo en la residència de la seva nombrosa família. Actualment, és un interessant museu. A la primera planta, hi ha obres de mestres des del Renaixement i fins al segle XVIII; i a la segona planta, obres dels segles XIX i primera meitat del XX. Tot i que és molt interessant de visitar-lo, aquest museu compte amb tal quantitat de quadres i estan tots tant junts (algunes sales estan grotescament farcides de quadres), a més, a molts els hi cal una urgent restauració, ja que gairebé estan negres. De totes maneres, la visita al palau és altament recomanable. Al darrera, hi ha els jardins de Boboli.

L’agradable sorpresa de visitar el Pitti.

Piazzale Michelangelo. Recomanable. S’hi pot anar caminant o en taxi. Nosaltres hi vam anar caminant i és un passeig llarg i cansat, però el resultat final val la pena. El Piazzale és una gran plaça des de les que es veu una impressionant panoràmica de la ciutat. El més típic és asseure’s a les escales, que són com una tribuna a l’espectacle de la ciutat.

San Miniato al Monte. Recomanable. I ja que estem a aquesta part de la ciutat, val la pena anar a veure la basílica de San Miniato al Monte. Nosaltres hi vam arribar quan ja tancaven i amb prou feines vam veure alguna cosa, a part que ja començava a ser fosc. Però és una excel·lent mostra del romànic italià.

 

Dia 2:

Bargello. Molt recomanable. Va ser el primer Ajuntament de la ciutat i després va passar a ser la residència del cap de policia i presó, especialment temuda en l’època de Cosme I. La plaça central era on s’executaven als condemnats a mort. Actualment és un interessantíssim museu, que sense ser el més famós, sí que hi ha veritables joies, com el David de Donatello, el Bacus de de Miquel Àngel i diversos dissenys per a les portes del Baptisteri. A part d’això hi ha altres objectes interessants com ceràmica i una armeria impressionant. Sorprèn la poca gent que el va a visitar, però així tenim la oportunitat de veure grans obres mestres amb tranquil·litat.

El Bargello és impressionant. Grans obres d’art per menys densitat turística.

Mercat de Sant Llorenç. Recomanable. Fora del primer anell turístic, trobem el mercat de Sant Llorenç, que si bé té alguna parada que pot recordar a la Boqueria, encara es respira una certa autenticitat. Està composat per dues plantes. A la superior, hi ha tot un seguit de restaurants que es pot menjar raonablement bé a bon preu.

Basílica de San Lorenzo: Prescindible. Tot i que es tracta d’una obra d’en Brunelleschi i no deixa de ser impressionant, el fet que et facin pagar una entrada fa que esperis molt més d’aquest edifici, ja que construccions del Brunelleschi te’n trobes per tota la ciutat.

Capella Medicea: Molt recomanable. Posats a pagar per a veure una obra d’en Brunelleschi, entreu a veure la Capella dels Prínceps o Capella Medicea, al darrera de la Basílica de Sant Llorenç. L’edifici està composat per una monumental capella de marbres foscos on hi són enterrats els Grans Ducs de la Toscana, mentre que a la sagristia hi ha enterrats alguns dels seus avantpassats, com Llorenç el Magnífic i el seu germà Julià, en tombes esculpides pel propi Miquel Àngel. Val molt la pena. A més, a l’entrada hi ha una col·lecció de relicaris i relíquies que és tota una curiositat.

Basílica de Santa Annunziatta: Molt recomanable. És una dels temples religiosos més estimats pels florentins. Per dins és realment impressionant. A més, vam tenir la sort de visitar-lo el dia 25 de març pel matí quan feien una processó per a celebrar l’Anunciació de la Verge Maria. Un espectacle molt medieval. Algunes guies diuen que la processó continua per la ciutat, però nosaltres no la vam veure. En qualsevol cas, és una basílica preciosa.

Santa Croce: Molt recomanable. Més que una església, és un cementiri de “celebrities”. Hi ha enterrat en Miquel Àngel, en Maquiavel i en Galileu, entre molts d’altres. També hi ha una tomba per a en Dante Alighieri, però està buida. La seva tomba està a Ravena i el 1829 el florentins li van construir una gran tomba a la Santa Croce, amb l’esperança de recuperar un dels seus fills més famosos, però els ravenencs no els hi ha volgut tornar mai els ossos.

La tomba de Miquel Àngel.

Dia 3

Piazza de la Signoria: Ineludible. Un dels gran centres turístics de la ciutat, per allà hi hem passat cada dia i sempre està tan plena de gent com la plaça del Duomo. És un museu d’escultures a l’aire lliure, destacant les reproduccions de les estàtues de David i de Bacus d’en Miquel Àngel, entre moltes altres.

Palazzo Vecchio: Molt recomanable. Cal visitar-la per dos motius principals: el palau és espectacular. No podeu marxar de Florència sense veure la Sala Cincuecento i la Sala del Lliris. També hi destaquen les habitacions privades d’Elionor de Toledo. Però és que, a més, des de la seva torre és on gaudireu de les millors vistes del Duomo i d’unes espectaculars vistes de la ciutat.

Fragment de la Sala dels Lliris del Palazzo Vecchio.

Què ens ha quedat per veure? Santa Maria Novella, el museu de l’Acadèmia i pujar a la cúpula del Duomo. Però bé que ens haurem de tenir alguna excusa per a tornar-hi!

 

Menjar i beure a Florència

Una de les coses que més m’ha sorprès de la cuina toscana és que la pasta és un ingredient totalment secundari. La cuina toscana és riquíssima i va molt més enllà dels plats de pasta i, atenció, de la pizza. De fet, hi havia algun restaurant que, orgullosament, indicaven que no feien pizza.

De Florència, hi destaca la cuina de la carn. El més típic és la “Bistecca a la Fiorentina”, que vindria a ser una mena de mitjana de vedella (en castellà en diuen “chuletón”), que és espectacular. També està boníssim l’”Ossobuco a la Fiorentina” o les “Tripes a la Fiorentina”. En quan a verdures, les flors de carbassó les cuines de mil formes diferents i totes molt bones. A més, hi hem anat en temporada de carxofes i de tòfones, així que els bons restaurants sempre estan amatents als ingredients de temporada.

En quant a pastes, la típica de la regió són els pici, una mena d’spaghetti més gruixuts. I tot i ser originaris de l’Emilia-Romagna, també són molt típics els papardelle. Els que en vam tastar amb “Cinghiale” (senglar) segurament és el millor plat de pasta que hem provat a les nostres vides.

Els mítics papardelle de la Cantinetta Allegri.

En quant a restaurants, el nostre preferit és el Cantinetta Allegri, però tampoc us deixaríem de recomanar l’Antico Fattore.

Finalment, la Toscana és famosa també pels seus vins. Destaquen tres DOCG: el Chianti, el Vino Nobile di Montepulciano i el Brunello di Montalcino. Tot i que tampoc passa res si preneu un Barolo piemontès, que passa per ser un dels millors vins del món.

 

Espero que hagueu gaudit del text i que us hagin entrat ganes de visitar aquesta meravellosa ciutat.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s